Amanieu de Sescars
De Viquipèdia
Amanieu de Sescars (... 1278-1295...) fou un trobador d'origen controvertit, encara que en l'actualitat no hi ha dubte que es tracta d'un personatge català. Només es conserven quatre composicions seves: dos ensenhamens i dos saluts d'amor. Va escriure també cançons, avui perdudes o no identificades, que li valgueren a l'època l'apel·latiu de "déu de l'Amor". El primer dels dos saluts està datat l'any 1278 i el segon, més extens, el va escriure entre els anys 1298 i 1291. "L'ensenhamen del scudier" (472 versos) és anterior a 1291. Es tracta d'una lliçó sobre el comportament que ha d'observar un escuder en assumptes amorosos, en el tracte amb el seu senyor i en el maneig de les armes. "L'ensenhamen de la donsela" (686 versos) fou escrit entre 1291 i 1295 i dóna normes d'educació a una joveneta, tot fent emfasi en la instrucció amorosa.
En aquest llarg Salut d'amor, destaca la descripció d'insomni amorós, la descripció de la bellesa de la dama i el compromís del trobador d'abandonar qualsevol empresa amorosa quan la dama demani la seva presència.
A vos, que ieu am deszamatz on es joys, jovens e solatz, gent aculhirs e bel parlars, de part N'Amanieu de Sescas salutz e amors, com en sela c'am mai que dona ni donzela ni nulh'autra res qu'el mon sia. Fas vos saber, doss'amia, c'om m'a fag entenden que vos cuiataz que yeu si‘amoros de tal qu'ieu no vuelh ni.n ai cura; ans soy per vos en tal rancura que.l sen e.l saber e.l auzir e.l vezer mi faitz trassalhir; e dir vos ai en cal semblan: dona, mantas vetz vau pessan de vos, que.m sono unas gens, a cuy soy amicx conoissens, qu'ieu no.ls enten ni.n ai solatz, pessieus, cossiros e marritz, car del mal d'amor soy feritz tan greu que ja no.m gueriray. E si del vostre bel cors ay longamen estat de vezer, be.us podetz esmar e saber que be mi falh bona razos, per so car no truep ochaizos ni bels genh co y pogues anar; mai s'ie.us podia afolquar una vetz si com autra fi, can vos comtey sus el cami de lay on veniam lo prec, ja may enuey mi mal ni pec non penria, al mieu albir. E la nueg, cant ieu cug dormir e.m soy colguatz per repauzar, non puesc, ans m'ave a levar per forsa d'amor en sezens, parlan ab mi mateis, c'us vens mi ve que.m fa parlar de vos: "-Ai! Chaitieu, desaventuros, et en la cal ora fuy natz! qu'ieu soi nueg e jorn turmentatz, e no truep fi ni paus ni garanda, si m'art e.m destrenh e m'abranda amors e.m te en dessiplina. Ai! car se fos midons devina d'aitan que saupes tot mon cor, ieu cossi l'am ni en cal for que, per Dieu, si mon cor sabia, s'era la peiier qu'el mon sia, si.l penria de mi nerces. E pus enaisi soy conques, iray li mon cor devirar? -Non ges -Com? qui te.n fai estar? -Ieu t'o dirai: Si.m respondia mal ni greu en so que.l diria, denan liey tombaria mortz. -E doncx cujatz esser estotz, si ja nulh temps no li.n ditz re? May te valria, per ma fe, qu'en breu te fes la mortz estendre". Aissi.m fa parlar e contendre amors, e.m destrench e.m trebalha per vos, dona, si Dieus mi valha; car vos vey a tote sobreira de sen, de parlar, de manieira, de bel captenh, de cortezia, dona, qu'erguelh ni vilania no fes, ni disses nulh otratge, ans, qui.l fa, vos es be salvatge; qu'en tam com lo segles aonda non a pus pura ni pus monda de totz mals aibs ni mielhs essenhada, ni de tanbela captenensa; qu.ls faitz e.ls ditz son de plazensa de vos, plazen don.agradiva. E non cre que nulh hom que viva, vis anc dona de tan bel gran, qu'enaisi es fafach'a guaran vostra faissos e bel'e conja: Vos non es corta ni trop lonja, ni grossa ni sobredelgada; e no pareys ges mal talhada rauba, can vos avetz vestida, que tuit li sartor de Lerida e de Paris e de Colonha, si tuit y metio lor ponha, re no.y pori'esmendar. E quieus ve denan si anr, no paretz jes clopa ni mancha; que bruna ni saura ni blanca non cre gen s'an ni gen s'estia. E no.s muda ni no.s cambia vostra colors; ans es pura fina mil tans que de flor aiglentina, cant es un pauc entremesclada blacha, vermelh'e colorada; so pot dir totz homs que vos veya: las mas e la gola.us blanqueya plus que no fa neus de montanha. E dic vos que re no.l guavanha boca, mentos, nas, huelhs ni silha ni frons, car Dieu, per meravelha par que, us a de sas mas formada. Als cabelhs par c'aiatz daurada la testa, tan sol bel e bloy; per que totz homs deu vieur'ab joy que lialmen en vos s'atenda; e quieus es fals, redorta.l penda, ni quieus vol amar per ufana ni quieus trais ni quieus engana. Mas ieu tem fort, dona chausida, qu'ieu soy traitz e vos traida, si voletz creire lauzengiers, fals devinadors messongiers, que jes de dona que vos valha, no.s tanh c'ap lor guaralha, ni ab pegua gen ufanieira que fort an volontat leugieira per dire trastot lor talan, ses que ja vertat no.us diran, ni de re no.us tenran selada; per qu'ie us prec que de lor ergada vos tulhatz a vostre poder c'ap lor nom pot hom conquerer pretz ni honor, no gazanh traire. E car yeu vos soy fia amaire lials e ses tota falsura, poc vos, e car avetz mesura, sen e saber e conoissensa, que l'amor qu'ie us port ses falhensa, conoguatz, cant yeu vos veiray, si que conogua qu'ieu non ay jes mon temps ni l'amor perduda, dona, que fort me.n es tenguda, per so car mi podetz donar, sieus play, o venir'o engatjar, plus que si m'aviatz comprat en la fieira o en mercat, pros dona plazen essenhada, que volta ni gienh ni virada no.us y sey far ni avol ganda com sel que porta la garlanda, que mostra cascun say e lay. Plazen dona ab pretz veray, la jenser res c'om el mon veya, que sobre totas senhoreya, humils, corteza, de bon ayre, on totz bos mestiers a repaire, entendendetz en vostre coraje mas letras, pus autre messatje no.us puesc enviar pus cubert; qu'ieu vos autrey e.us dic per sert c'aisi com vos ai dig denan e.us dic, soy al vostre coman per complir tratot voler. E si nulh temps, mati ni se, fauc ni dic contra vos falhida, aja nom et aital auzida que tachor en si'apelatz. E per so que mielhs m'en crezatz, don vos letras pendens rimadas: com qu'ieu fos, en totas contradas, m'en poguessetz far apelar, e qu'ieu m'en agues a tornar de batalh'a dos cavayers armatz, o a dos escudiers, Los cals que may a vos plairia. Estas letras foro lo dia donadas de Sant Bertolmieu, l'an de la encarnation Dieu. MCCLXXVIII |
A vós, a qui estimo sense ser estimat on es goig, joventut i solaç, acolliment gentil i bell parlar, de part de n'Amanieu de Sescars salut i amor, com aquella que estimo més que a dama ni donzella ni a cap altra cosa que al món sigui. Us faig saber, dolça amiga, que m'han fet entendre que vos penseu que jo esticenamorat d'una que no vull ni m'interessa; sinó que per vós estic en tal tristesa que el seny i el saber i el sentir i la vista em feu trasbalsar i us diré de quina manera: senyora, moltes vegades vaig pensant en vós, la qual cosa em pregunten unes gents dels quals sóc amic i conegut, a qui no escolto ni els dono conversa, sinó que vaig neguitós, distret, pensatiu i trist, perquè del mal d'amor estic ferit tan greument que ja no em curaré. I s del vostre bell cos he llargament estat privat de veure, bé podreu calcular i saber que em falta una bona raó perquè no trobo pretext ni excusa vàlida que em pugui fer anar; però si us pogués acompanyar una vegada com vaig fer-ho una altra, quan us vaig contar pel camí per on veníem el meu prec, ja mai més enuig ni mal ni dany no prendria, en la meva opinió. I a la nit, quan jo intento dormir, i m'he allitat per reposar, no puc, ans m'abeleix d'aixecar-m i seure per la força de l'amor, parlant amb mi mateix, perquè un impuls em ve que em fa parlar de vós: -"Ai!, dissortat, desventurat, en mala hora vaig néixer! perquè jo sóc nit i dia turmentat, i no trobo fi ni repòs ni mesura, d'aquesta manera m'enardeix i m'aclapara l'amor i em té torturat. Ai! car si fos ma dama divina de manera que conegués tot el meu cor, sabria com l'estimo i amb quina força que per Déu, si mon cor conegués, encara que fos la pitjor que al món sigui, prendria de mi mercè. I ja que així sóc conquerit, li exposaré el meu cor? -De cap manera -Com? Qui t'ho impideix? -Jo t'ho diré: Si em respongués malament i esquerpament al que li digués, davant d'ella cauria mort. -I doncs, penseu quedar-vos alleugerit, si mai li dieu res? Més et valdria, per la meva fe, que aviat te fes caure la mort". Així em fa parlar i discutir l'amor, i m'angoixa i em turmenta per vós, senyora, Déu em valgui; car a vós us veig superior a totes en seny, en parlar, en elegància, en bell capteniment, en cortesia, senyora, que d'orgull ni vilania ni d'ultratge ,no heu fet, ni dit, sinó que qui tal cosa fa, us sembla salvatge; que tant com el món s'estén no n'hi ha de més pura ni més neta de tots els mals hàbits ni més educada, ni de tan bell capteniment; perquè els fets i els dits de plaer són en vós, amable i agradable senyora. I no crec que cap home vivent, hagi vist mai dona de tan bella figura, que així és fet a la perfecció el vostre semblant, bell i graciós: vós no sou ni baixa ni massa alta, ni grossa ni massa prima; i no sembla gens mal tallada la roba, quan l'heu vestida, que tots els sastres de Lleida i de París i de Colònia, encara que hi posessin tot l'esforç, res no hi podrien esmenar. I a qui us veu davant seu caminar, no li sembleu ni coixa ni manca; que morena ni rossa ni blanca no crec que camini tan gentilment ni tan gentil s'estigui. I no es muda ni canvia el vostre color; ans es més fi mil vegades que la flor de l'englantina, quan està un poc barrejada de blanc, vermell i acolorida; això pot dir tothom que us vegi: les mans i el coll us blanquegen més que la neu de la muntanya. I us dic que gens no ho desmenteixen boca, mentó, nas, ulls i celles i front, perquè Déu, meravellosament sembla que us ha format amb les seves mans. Per cabells sembla que tingueu daurada la testa, tan bells i rossos són; per això tothom ha de viure joiós si lleialment de vós està enamorat; i qui us és fals, pengi d'una corda, com qui us vol estimar per presumpció o qui us és traïdor i qui us enganya. Però jo molt temo, dama escollida, que sóc traït i vós traïda, si voleu creure es maldients falsos endevinadors mentiders, car no convé que la dama que val el que vós, tingui contacte amb ells, ni amb gent presumptuosa que tenen voluntat molt lleugera a dir tot el que opinen, sense que la veritat us diguin, ni de res us guardaran un secret; per això jo us prego que d'ells fugiu tant com pugueu perquè no es pot conquerir ni mèrit ni honor, ni guany treure. I ja que jo us sóc un fidel enamorat lleial i sense cap falsedat, us prego, perquè teniu mesura, seny i saber i coneixement, que l'amor que jo us porto sense falta, reconegueu, quan jo us vegi, per tal que conegui que jo no he perdut el meu temps ni l'amor, senyora, que tan fortament us sento que a mi em podeu donar, si us plau, o vendre o deixar, més que si m'haguéssiu comprat en la fira o en el mercat, noble dama, agradable i assenyada, que volta ni gir ni virada no us ser fer ni recórrer a vil subterfugi com aquell que porta la garlanda, que mostra a cadascú aquí i allí. Amable senyora amb mèrit veritable, la més gentil que en el món es veu, que sobre totes senyoreja, humil, cortesa, de bon llinatge, en què totes bones qualitats tenen acollida, escolteu en el vostre cor les meves lletres, ja que altre missatge no us puc enviar més amagat; que us asseguro i us dic per cert que així com us he dit abans jo us dic, sóc, sóc al vostre servei per complir tota la vostra voluntat. E si mai, matí o tarda, faig o dic contra vós alguna cosa indeguda, tingui nom i tal sigui la fama que traïdor sigui anomenat. I per tal que millor em cregueu, us dono les lletres pendents rimades: de manera que on jo sigui, en qualsevol contrada, em poguéssiu fer cridar, i jo me n'hagués d'enfrontar en batalla a dos cavallers armats, o a dos escuders, Els que més us plagués. Aquestes lletres van ser donades el dia de sant Bertomeu, de l'any de l'encarnació de Déu MCCLXXVIII |
Agraïments
La informació per fer aquest article s'ha extret de Els trobadors catalans amb la seua autorització.