Barcelona

De Viquipèdia

Barcelona és la capital de Catalunya, la comarca del Barcelonès i la província de Barcelona. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. És el nucli principal de la regió metropolitana de Barcelona, que aglutina 4.856.579 habitants^[1]. Amb una població de 1.595.110 habitants (INE 2007), Barcelona es la segona ciutat de l'Estat més poblada i la desena de la Unió Europea. L’àrea Metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis, té una població de 3.150.380 habitants i una superfície de 633 km². Segons un estudi pel departament d'Afers Socials i Econòmics de la ONU de l'any 2005 situen a Barcelona en la posició 51 del rànking de les poblacions amb més nombre d'habitants del món.^[2]

Taula de continguts 1 Emplaçament geogràfic 2 Història 2.1 Evolució demogràfica 2.2 Política 2.3 Esdeveniments 3 Districtes i barris 4 Llocs d'interès 4.1 Barri antic 4.2 Montjuïc 4.3 Ciutadella 4.4 Port Olímpic 4.5 L'Eixample 4.6 Passeig de Gràcia 4.7 Parc Güell 5 El Patrimoni de la Humanitat a Barcelona 6 Esport 7 Transport 8 Ciutats agermanades i convenis de col·laboració 9 Referències 10 Galeria fotogràfica 11 Pàgines relacionades 12 Enllaços externs

[edita] Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat, al sud, i Besòs, al nord-est, limita, de sud a nord-est i en el sentit de les agulles del rellotge, amb els municipis d'El Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.

El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo, 516,2 m, com a punt més alt), el pla, i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que, juntament amb el litoral marítim, tanquen els límits de la ciutat.

La part del pla de Barcelona més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (265,6 metres), Monterols (127,3 metres), el Putget (182,7 metres), la Rovira (206,8 metres) i la Peira (138 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'aixeca la muntanya de Montjuïc (184,8 metres).^[3]

[edita] Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans.

En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou emmurallada per ordre de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades augmentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.

Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període de temps. El 531 Amalric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potència econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durant uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al període comtal

Diversos pergamins medievals del segle X, parlen d'Ardena, una població situada a l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarrià.

A partir del segle XIV la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714), que comportà el setge de la ciutat i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.

Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa afavorir la progressiva industrialització al següent segle. Al llarg de la segona meitat del segle XIX coincidint amb el projecte de derrocament de les muralles que envoltaven la ciutat es va procedir a incorporar les altres poblacions del pla de Barcelona. Així es van incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de Gràcia, Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles, les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, això va permetre a la ciutat poder aplicar llurs projectes d'Eixample i de desenvolupament de la industria, fet que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929.

L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.

Després d'una postguerra dura Barcelona inicià una fase de desenvolupisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, així va ser com la totalitat del pla de Barcelona, que encara mantenia certa herència del seu passat agrícola i rural es va urbanitzar en grans barris dormitoris plens dels immigrants procedents d'altres parts d'Espanya. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infraestructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

[edita] Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 6.166 6.613 - 35.928 100.160 235.060 353.853 405.913 544.137

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 595.732 721.869 1.005.565 1.081.175 1.280.179 1.557.863 1.745.142 1.754.900 1.707.286

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 1.630.635 1.630.867 1.508.805 1.505.581 1.496.266 1.527.190 1.578.546 1.605.602 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El cens del 1787 incorpora Vallbona; el 1860, la Barceloneta; el 1897, les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants i Vallvidrera; el 1904, Horta; i el 1930, Sarrià que prèviament (el 1920) ja havia incorporat part de Santa Creu d'Olorda. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

[edita] Política

Resultats electorals de Barcelona, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Jordi Hereu	182.104	14
	Convergència i Unió	Xavier Trias	154.620	12
	Partit Popular	Alberto Fernández	95.114	7
	ICV-EUiA-EPM	Imma Mayol	56.855	4
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Jordi Portabella	53.463	4
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		23.606	-
	Altres		17.953	-
	Vot en blanc		24.754	-
Total		611.941		41

Vegeu-ne també la llista d'alcaldes de Barcelona.

[edita] Esdeveniments

• 1258 Tribunal de la Carta Consular [1] de Barcelona.
• 1265 Creació del Consell de Cent, per tal assistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions.
• 1283 Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona amb el Privilegium Magnum: el rei no podrà imposar nous impostos sense aprovació de les Corts.
• 1391 Assalt i crema del Call jueu, acusats d'haver portat la pesta negra. S'agreuja la decadència econòmica de la ciutat.
• 1412 Compromís de Casp. Nova dinastia reial: els Trastàmara, d'origen castellà. S'allunyarà la Cort de la ciutat i es crearà la figura del Virrei o Lloctinent.
• 1462 Comença la Guerra Civil entre els partidaris de la "Busca" i la "Biga".
• 1493 Arribada a Barcelona de Cristòfor Colom. Rebut pels Reis d'Aragó i Castella a Palau. La Corona d'Aragó queda exclosa de l'explotació econòmica directa de les Amèriques.
• 1519 Reunió dels cavallers de l'Orde del Toisó d'Or a la Seu per ordre de l'Emperador Carles I.
• 1640 Comença la Guerra dels Segadors.
• 1714 11 de setembre. Caiguda de Barcelona enfront de les tropes franco-espanyoles comandades pel duc de Berwick. Aquesta derrota significarà la pèrdua dels furs de Catalunya significant això l'annexió completa de Catalunya per part de Castella.
• 1716 Construcció de la Ciutadella a costa de l'enderroc de gran part del barri de la Ribera.
• 1753 S'inicia la construcció del barri de la Barceloneta
• 1835 Proclamació de la Llei de Desamortització de Mendizábal. Fets del "Torín". Crema de convents i enderroc dels més importants per donar lloc a places i mercats.
• 1842 Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat.
• 1859 S'imposa des de Madrid el Pla d'Eixample d'Ildefons Cerdà, en contra del que havia aprovat l'Ajuntament.
• 1868 En motiu de la Revolució Gloriosa la Ciutadella de Barcelona és destruïda. Conservant-ne només els edificis centrals com l'arsenal (actual Parlament de Catalunya), la capella i el palau del governador (actual Institut Verdaguer). Així s'acaba amb el símbol de la repressió espanyola construït després de la derrota de 1714.
• 1888 Exposició Universal de 1888
• 1893 Atemptat anarquista al Liceu.
• 1905 Fets del ¡Cu-Cut! Militars espanyols assalten i saquegen el setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya. Creació de la Solidaritat Catalana, el Govern Espanyol suspèn les garanties constitucionals a Barcelona i impulsa la Llei de Jurisdiccions.
• 1909 La Setmana Tràgica - Reacció popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi ha centenars de detencions. Afusellament a Montjuïc de Ferrer i Guàrdia i de quatre persones més.
• 1929 Exposició Universal de 1929
• 1931 Francesc Macià proclama la República Catalana i aconsegueix que...
• 1931 El govern provisional de la república restauri la Generalitat de Catalunya.
• 1934 Lluís Companys proclama l'Estat Català.
• 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola.
• 1940 El President de la Generalitat Lluís Companys és capturat a França pel govern de Hitler i executat per Franco a Castell de Montjuïc.
• 1952 Congrés Eucarístic
• 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
• 1987 el 19 de juny, l'atemptat d'ETA a l'Hipercor de l'Avinguda Meridiana causa 21 morts i 45 ferits greus.
• 1992 Jocs Olímpics del 92
• 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
• 2004 Fòrum Universal de les Cultures
• 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
• 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

[edita] Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística.

Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren els barris oficials i alguns no reconeguts oficialment):

• Ciutat Vella: el Raval, el Gòtic, Antics Palaus (format pels barris no-oficials de Sant Pere, Santa Caterina, el Born i la Ribera) i la Barceloneta.
• L'Eixample: Sant Antoni, Nova Esquerra de l'Eixample, Antiga Esquerra de l'Eixample (els dos últims formen una unitat coneguda com Esquerra de l'Eixample, contraposada a la Dreta de l'Eixample), Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família i el Fort Pienc.
• Sants-Montjuïc: La Marina del Prat Vermell, La Marina del Port, La Font de la Guatlla, el Poble Sec, Hostafrancs, la Bordeta, Sants i Sants-Badal (més conegut com Badal). Tant Montjuïc com la Zona Franca no constitueixen barris per si mateixos, sinó que són territoris especials del districte de Sants-Montjuïc
• Les Corts: les Corts, Pedralbes i La Maternitat i Sant Ramon (més conegut com Sant Ramon).
• Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Sant Gervasi - Galvany (o simplement Galvany), Sant Gervasi - La Bonanova (o simplement la Bonanova), Putget - Farró , Les Tres Torres i Vallvidrera - Tibidabo - Les Planes (que engloba els territoris de Vallvidrera i de Les Planes, enmig de Collserola, així com la zona al voltant del Tibidabo, el cim de la ciutat. Els barris de Sant Gervasi - Galvany i Sant Gervasi - La Bonanova constitueixen el vell nucli de Sant Gervasi de Cassoles.
• Gràcia: Vila de Gràcia, Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (o simplement el Camp d'en Grassot), la Salut, El Coll i Vallcarca i Els Penitents (que, en realitat, engloba dos barris diferents: Vallcarca i Els Penitents).
• Horta-Guinardó: Horta, la Clota, la Vall d'Hebron, el Montbau, Sant Genís dels Agudells, la Teixonera, el Carmel, la Font d'en Fargas, Can Baró, el Guinardó i el Baix Guinardó.
• Nou Barris: Vallbona, la Ciutat Meridiana, Torre Baró, Canyelles, les Roquetes, la Trinitat Nova, Can Peguera, la Guineueta, el Verdum, la Prosperitat, el Turó de la Peira, Porta i Vilapicina - Torre Llobeta (que, en realitat, engloba els barris de Vilapicina i de la Torre Llobeta).
• Sant Andreu: Sant Andreu, la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Congrés i Els Indians (més conegut com el Congrés), La Sagrera, Navas i el Bon Pastor.
• Sant Martí: Sant Martí de Provençals, El Clot, El Camp de l'Arpa del Clot, la Verneda i La Pau, el Fort Pienc, el Poblenou, el Parc i Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, els Provençals del Poblenou, El Besòs i el Maresme, Diagonal Mar i Front marítim del Poblenou (que inclou el barri més nou de la ciutat, Diagonal Mar)

La divisió dels barris oficials fou proposada per l'ajuntament de Barcelona a finals del 2006 i ratificada i aprovada pel consistori barceloní a començaments del 2007. Encara després de l'aprovació definitiva hi ha queixes de veïns sobre els noms donats a alguns barris (com, per exemple, Antics Palaus) així com als límits dels mateixos.

[edita] Llocs d'interès

[edita] Barri antic

El nucli històric conserva les edificacions més antigues de la ciutat. La Barcelona romana es troba representada, per exemple, per les columnes del temple d'August dins l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya, les restes de Barcino sota el subsòl (integrades dins el Museu d'Història de la Ciutat) o les antigues muralles. També guarda testimonis romànics com Sant Pau del Camp o la capella d'en Marcús i un important patrimoni gòtic com el que formen la Catedral, el Palau Reial Major o l'església de Santa Maria del Mar i la Llotja de Mar al barri de la Ribera, entre molts altres testimonis d'aquesta època. La plaça de Sant Jaume alberga dos dels edificis més emblemàtics de la ciutat: el Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat.

Al barri antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del barri antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic.

La Rambla és el carrer més visitat de la ciutat; on es troben edificis emblemàtics com el Liceu o el mercat de la Boqueria.

[edita] Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc) i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instal·lacions esportives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de 1992¨de Barcelona, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar de Barcelona, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec).

[edita] Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal.

El parc es va construir sobre els terrenys de l'antiga fortalesa de la Ciutadella, construïda per Felip V el 1716, d'on li ve el nom. D'aquesta en resten edificis com ara la Capella castrense, el Palau del Governador (actual Institut) i el Polvorí (Parlament de Catalunya). La Ciutadella va ser enderrocada a partir del 1868.

D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

[edita] Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.

• Hotel Arts
• Torre Mapfre
• Casino de Barcelona

[edita] L'Eixample

Es tracta del barri que es va començar a construir a partir del 1860 a partir del projecte d'Ildefons Cerdà, per tal d'eixamplar la ciutat cap al Pla de Barcelona.

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample.

[edita] Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:

• La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
• La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
• La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
• La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera".

[edita] Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però només es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen.

Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona

[edita] El Patrimoni de la Humanitat a Barcelona

Llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a Barcelona:

• Casa Milà (la Pedrera)
• Hospital de Sant Pau
• Palau Güell
• Palau de la Música Catalana
• Parc Güell
• Casa Vicens
• Casa Batlló
• Sagrada Família (façana de la nativitat i cripta)

[edita] Esport

• Vegeu l'article principal Esport a Barcelona

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el nombre de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou, on hi caben 98.600 persones. Hi ha molts altres clubs a Barcelona, com l'històric Sant Andreu, l'Europa, el Júpiter i l'Espanyol, el nom complet del qual és Reial Club Deportiu Espanyol i que disputa els seus partits a l'estadi olímpic Lluís Companys, situat a la muntanya de Montjuïc, que d'aquí poc situarà el seu estadi a Cornellà.

[edita] Transport

A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior i que és conegut amb les sigles IATA BCN.

Barcelona és un centre molt important de Renfe Operadora (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des del febrer de 2008 Madrid i Barcelona. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies. Barcelona també és l'origen d'un nombre important de trens regionals gestionats per Renfe que comuniquen la ciutat amb poblacions catalanes a més de 80 quilòmetres de distància, incloent-hi les altres tres capitals de província. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves xarxes: el Trambaix i el Trambesòs.

[edita] Ciutats agermanades i convenis de col·laboració

Barcelona manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:^[4]

D'altra banda, des de mitjan anys noranta, Barcelona ha optat per minimitzar els nous acords d’agermanament i posar l’èmfasi en la signatura de convenis d’amistat i cooperació, amb objectius concrets i mesurables. Les següents ciutats compten amb convenis de col·laboració:^[5]

[edita] Referències

1. ↑ Nombre d'habitants de la regió metropolitana segons l'IDESCAT
2. ↑ Font: Nacions Unides, Departament d'Afers Socials i Econòmics, Divisió de Població (2006). World Urbanization Prospects: The 2005 Revision. New York: United Nations. Consulta
3. ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
4. ↑ Ciutats agermanades, al web de l'Ajuntament.
5. ↑ Convenis de col·laboració, al web de l'Ajuntament.

[edita] Galeria fotogràfica

Plaça Reial.	Els Castellers de Barcelona	Esgrafiat de Picasso sobre formigó, a la façana del Col·legi d'Arquitectes	La Rambla.
Parc Güell.	Façana del Naixement de la Sagrada Família	Façana de la Passió de la Sagrada Família.	Platja de la Barceloneta
Festes de la Mercè.	Ball de la Sardana.	Vista exterior del mirador del Parc Güell.	Vista panoràmica des Parc Güell.

[edita] Pàgines relacionades

• Àmbit Metropolità de Barcelona
• Àrea Metropolitana de Barcelona
• Comtat de Barcelona
• Llista d'alcaldes de Barcelona

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

• Pàgina web de l'Ajuntament
• guiabcn.cat - Directori de la ciutat
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Districtes i Barris de Barcelona

Ciutat Vella: La Barceloneta • El Gòtic • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera • El Raval

Eixample: Esquerra de l'Eixample • Dreta de l'Eixample • Sant Antoni • Fort Pienc • Sagrada Família

Sants-Montjuïc: Hostafrancs • La Bordeta • Montjuïc • Poble-Sec • Font de la Guatlla • Sants • La Marina del Prat Vermell

Les Corts: Les Corts • Pedralbes • Sant Ramon - Maternitat

Sarrià-Sant Gervasi: Vallvidrera • El Tibidabo • Les Planes • El Putget i Farró • Sant Gervasi - Galvany • Sant Gervasi - La Bonanova • Les Tres Torres • Sarrià

Gràcia: El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova • Vila de Gràcia• El Coll • La Salut • Vallcarca i els Penitents

Horta-Guinardó: Baix Guinardó • Can Baró • El Carmel • La Font d'en Fargues • Font del Gos • El Guinardó • Horta • La Clota • Montbau • Sant Genís dels Agudells • La Teixonera • La Vall d'Hebron

Nou Barris: Vallbona • Can Peguera • Canyelles • Ciutat Meridiana • La Guineueta • Porta • La Prosperitat • Les Roquetes • Torre Baró • Torre Llobeta • La Trinitat Nova • El Turó de la Peira • Verdum • Vilapicina

Sant Andreu: Baró de Viver • El Bon Pastor • El Congrés i els Indians • La Sagrera • Navas • Sant Andreu • La Trinitat Vella

Sant Martí: El Besòs i el Maresme • El Clot • El Camp de l'Arpa del Clot • La Verneda i la Pau • El Poblenou • Sant Martí de Provençals • Provençals del Poblenou • Diagonal Mar• La Vila Olímpica • El Parc i la Llacuna

 

v • d • e Llocs d'interès turístic de Barcelona

Edificis i llocs singulars {{{contingut-títol}}} Arc de Triomf · Bellesguard · Biblioteca de Catalunya · La Boqueria · Casa Amatller · Casa Batlló · Casa Calvet · Casa Fuster · Casa Lleó-Morera · Casa Milà · Casa Terrades · Casa Vicens · Castell dels Tres Dragons · Catedral · Casa de l'Ardiaca · Casa de la Ciutat . ‎Estàtua de Colom · Drassanes Reials . Dona i Ocell · Estació de França · Observatori Fabra · Edifici Fòrum · Fundació Joan Miró · Hospital de Sant Pau · Hospital de la Santa Creu · Hotel Arts · Monestir de Jonqueres · Monestir de Pedralbes · Font màgica · Castell de Montjuïc · Torre de Comunicacions de Montjuïc · Port Olímpic · Anella Olímpica · Palau del Baró de Quadras · Palau Episcopal · Palau Güell · Palau de la Generalitat · Palau de la Virreina · Palau Reial Major · Parlament de Catalunya · Pavelló de Barcelona · Poble Espanyol · Sagrada Família · Sala de les Cent Columnes · Santa Maria del Mar · Torre Agbar · Torre de Collserola · Vapor Vell      Places i carrers {{{contingut-títol}}} Carrer d'Avinyó · Carrer Ferran · Diagonal · Fossar de les Moreres · El Call · La Rambla · Gran Via de les Corts Catalanes · Passeig de Gràcia · Plaça de Catalunya · Plaça d'Espanya · Plaça Reial · Rambla de Catalunya      Museus {{{contingut-títol}}} Museu Arqueològic · Casa Museu Gaudí .CCCB · Cosmocaixa · Fundació Antoni Tàpies · Fundació Joan Miró · Institut Botànic · Jardí Botànic · MACBA · Museu de les Arts Decoratives · Museu Castell de Montjuïc i Museu Militar · Museu de Cera · Museu de Ceràmica · Museu de la Ciència · Museu Egipci · Museu de l'Eròtica · Museu Etnològic · Museu Frederic Marès · Museu del FC Barcelona · Museu d'Història de Catalunya · Museu d'Història de la Ciutat · Museu Marítim · Museu de la Música · Museu Nacional d'Art de Catalunya · Museu del Perfum · Museu Picasso · Museu Tèxtil i d'Indumentària · Museu de la Xocolata      Estadis {{{contingut-títol}}} Camp Municipal Narcís Sala · Camp Nou · Camp de Les Corts · Estadi de Sarrià · Estadi Olímpic Lluís Companys · Mini Estadi · Palau Blaugrana · Palau Sant Jordi      Arts Escèniques {{{contingut-títol}}} Gran Teatre del Liceu · L'Auditori · Palau de la Música Catalana · Teatre Apolo · Teatre Grec · Teatre Lliure · Teatre Poliorama · Teatre Romea      Parcs {{{contingut-títol}}} Jardins Mossèn Costa i Llobera · Laberint d'Horta · Parc de les Aigües · Parc de la Ciutadella · Parc de l'Espanya Industrial · Parc del Clot · Parc Güell      Zoos {{{contingut-títol}}} Aquari de Barcelona · Parc Zoològic de Barcelona      Platges {{{contingut-títol}}} Platja de la Barceloneta · Platja del Bogatell · Platja de la Mar Bella · Platja de la Nova Icària · Platja de la Nova Mar Bella · Platja de Sant Sebastià

editar	Municipis del Barcelonès
Badalona | Barcelona | l'Hospitalet de Llobregat | Sant Adrià de Besòs | Santa Coloma de Gramenet