Maresme

De Viquipèdia

El Maresme és una comarca litoral que s'estén entre el Barcelonès i la Selva, limitant al nord amb el Vallès Oriental.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Comunicacions 2 Història 3 Economia 4 Gastronomia 5 Festes i actes culturals 6 Fauna 7 Demografia 8 Personatges cèlebres 9 Vegeu també 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Vegeu l'article principal Geografia del Maresme.

La comarca és una estreta franja als vessants i als peus de les muntanyes de la serralada Litoral —serres de Marina, Sant Mateu, del Corredor i del Montnegre (les quatre protegides ara com a parc natural)— de platges llargues i sorrenques on aflueixen una sèrie de rieres formades a les muntanyes esmentades. Mataró n'és la capital i comprèn poblacions amb molta personalitat i vitalitat: Arenys de Mar, Calella, Canet de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, entre d'altres.

El Maresme està integrat per un total de 30 municipis. El seu litoral es conegut turísticament com la Costa del Maresme.

[edita] Comunicacions

L'autopista C-32 comunica Barcelona amb Palafolls, travessant tota la comarca. La N-II (Madrid-La Jonquera) també la creua de forma paral·lela a la costa. La C-60 va de Mataró fins a Granollers, comunicant amb la AP-7.

Existeix una línia de ferrocarril, la C1 de Rodalies Renfe Operadora Barcelona, (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes), a més de diverses línies d'autobusos públics urbans i interurbans.

La primera línia de ferrocarril de tota la Península Ibèrica va ser ideada per un mataroní: Miquel Biada i Bunyol, que va unir Mataró amb la capital catalana al 1848. El traçat de la línia de llavors era quasi idèntic a l'actual, fent parada a diversos pobles costaners del Maresme.

[edita] Història

Existeixen diverses restes arqueològiques. Dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt, poblat ibèric de Burriac (Cabrils), restes romanes a Sent-romà (Tiana) i Mataró, aqüeducte romà de Pineda.

La clara unitat geogràfica de la comarca no es correspon amb la seva història: el sector des de Montgat a Caldes d'Estrac (Baix Maresme) formà part des de l'edat mitjana de la diòcesi, comtat i vegueria de Barcelona, mentre que el sector d'Arenys de Mar a Tordera (Alt Maresme) ho féu de la diòcesi, comtat i vegueria de Girona. El perill de pirates féu que les poblacions antigues fossin apartades de la costa (anomenades de Dalt o de Munt), mentre que els antics barris pescadors es van convertir des del s. XVIII en nuclis importants. L'economia havia estat tradicionalment de base agrícola (horta, flors), marinera (pesca i navegació) i la industrialització hi tingué gran incidència (especialment tèxtil).

Municipi	Habitants
Alella	8.998
Arenys de Mar	14.164
Arenys de Munt	7.807
Argentona	11.402
Cabrera de Mar	4.269
Cabrils	6.698
Caldes d'Estrac	2.672
Calella	18.034
Canet de Mar	13.181
Dosrius	4.658
Malgrat de Mar	17.822
Masnou, el	21.935
Mataró	119.035
Montgat	9.778
Òrrius	487
Palafolls	8.061
Pineda de Mar	25.568
Premià de Dalt	9.788
Premià de Mar	27.590
Sant Andreu de Llavaneres	9.745
Sant Cebrià de Vallalta	3.075
Sant Iscle de Vallalta	1.193
Sant Pol de Mar	4.904
Sant Vicenç de Montalt	5.267
Santa Susanna	3.019
Teià	5.969
Tiana	7.417
Tordera	14.017
Vilassar de Dalt	8.476
Vilassar de Mar	19.052
Font: Municat

[edita] Economia

El Maresme ha estat un important pol industrial, destacant especialment les indústries tèxtil, química, i metal·lúrgica. L'agricultura també ha destacat històricament en la seves vessants viticultora i, sobretot, la floricultora, que suposa més de la meitat de la producció d'aquest sector a Catalunya. La pesca i el turisme han estat també sectors rellevants en una comarca amb tants quilòmetres de costa.

Però els darrers decennis ha esdevingut —per la benignitat del clima i la bellesa del paisatge i també la proximitat amb Barcelona— una comarca eminentment turística, especialment a l'Alt Maresme, i residencial per la proximitat de Barcelona, especialment al Baix Maresme. Aquesta comarca disposa d'una bona infraestructura turística (hotels, càmpings, ports esportius, golf, etc).

[edita] Gastronomia

En la cuina del Maresme predominen els productes del mar de i l'horta. Alguns dels seus productes tenen prestigi: les maduixes, sobretot de Sant Iscle de Vallalta i de Sant Cebrià de Vallalta, les cireres d'Arenys de Munt, els tomàquets rosa, els pèsols de Mataró, de Sant Andreu de Llavaneres i de Caldes d'Estrac, les mongetes del ganxet de Palafolls i els bolets del baix Maresme. Del mar destaquen les gambes, els escamarlans, els calamars i les cloïsses d'Arenys de Mar, a més de l'àmplia gamma de peixos de la costa. Un complement és la Denominació d'Origen Alella famosa, sobretot, pels seus vins blancs.

[edita] Festes i actes culturals

Aplec de Pasqua al santuari del Corredor (Dosrius), aplec de la sardana a Calella (juny), catifes de flors per Corpus a Argentona, retaule dels Sants Màrtirs a Vilassar de Dalt (juliol), Missa de les Santes a Mataró (fi de juliol), Ball de la plaça a Arenys de Mar (agost), Festa de la verema a Alella (setembre), Fira de Tordera (desembre).

[edita] Fauna

La fauna d'un territori està lligada a la vegetació que hi és present. Les alteracions i degradació d'aquesta es reflectiran en una disminució del poblament animal, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu. En general, els animals més grans són els primers en veure's afectats; la disminució de depredadors, que troben refugi a les zones menys transitades per l'home, són destacables arreu.

La fauna del Maresme es pot dividir en cinc grups:

• La fauna marina està formada per tot d'éssers vius que viuen en un mateix ecosistema, el mar, i que entre ells tenen una relació alimentària que permet l'equilibri ecològic; al mar també hi trobem aus, moltes de les quals viuen a la comarca i d'altres que només hi passen quan emigren.
• Als aiguamolls, s'hi troba un altre ecosistema que permet el desenvolupament de petits invertebrats nedadors que serveixen d'aliment a les aus que hi viuen, així com també a les migratòries.
• A les zones boscoses, s'hi troben animals que s'han adaptat a l'home i a la seva acció. Així doncs, la desaparició dels grans depredadors ha fet proliferar els petits mamífers i la desaparició dels conreus, la població d'ocells que se n'alimenten.
• Alguns animals han aprofitat la presència humana i les ciutats per trobar els recursos que necessiten per viure, a més a més d'estar protegits en no tenir depredadors.
• A les cases de pagès, hi ha un ecosistema semblant als aiguamolls, és un dels llocs on hi ha aigua estancada i per tant s'hi poden trobar animals similars als que allí hi viuen.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1.129 - 1.612 20.108 40.920 71.855 70.117 69.845 71.671

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 76.385 84.301 97.056 99.649 104.163 125.660 190.949 252.952 291.969

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 297.017 312.163 318.891 329.488 345.423 366.782 386.573 409.125 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Personatges cèlebres

• Arquitectura
  • Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar)
  • Josep Puig i Cadafalch (Mataró)

• Actors i Directors
  • Tinet Rubira (Director i actor de programes com O.T. i molts més) (Canet de Mar)

• Política
  • Ernest Lluch i Martín (polític) (Vilassar de Mar)
  • Antoni Gutiérrez i Diaz (polític) (Premià de Mar)

• Esports
  • Jordi Bonareu Bussot (bàsquet) (Mataró)
  • Francesc Buscató i Durlan, jugador històric de bàsquet (Pineda de Mar).
  • Cesc Fàbregas (Futbol) (Arenys de Mar)
  • Daniel Sánchez Llibre (President del RCD Espanyol) (Vilassar de Mar)
  • Josep Maria Margall, Enric Margall i Narcís Margall (bàsquet) (jugadors històrics del Club Joventut de Badalona) (Malgrat de Mar/Calella)
  • Ricky Rubio (bàsquet) (jugador del Club Joventut de Badalona) (El Masnou)
  • Marc Fernández (bàsquet) (jugador del Winterthur FC Barcelona) (El Masnou)
  • Albert Moncasi (bàsquet) (jugador del Winterthur FC Barcelona) (Premià de Mar)

• Música
  • La Trinca (Canet de Mar)
  • Alex Casadamunt (O.T.) (Mataró)
  • Roser (Pop Star) (Canet de Mar)
  • Ismael García Sarmiento (O.T) (Mataró)
  • Naim Thomas Mansilla (O.T.)(Premià de Mar)
  • Kaj Tiel Plu (Mataró)
• Cuiners
  • Carme Ruscalleda
• Altres
  • Miquel Biada Bunyol (Emprenedor de la primera línia de ferrocarril de la península: Mataró-Barcelona, 1848) (Mataró)

[edita] Vegeu també

• Llista de banderes municipals del Maresme

[edita] Enllaços externs

Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Maresme

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: el Maresme

• Lloc web oficial del Consell Comarcal del Maresme
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• El Maresme, per Josep Pla (un Homenot)
• Patrimoni arquitectònic dels municipis del Maresme
• Les torres de guaita del Maresme

Comarques de Catalunya
Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental
Comarques històriques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir