Biblioteca de Catalunya
De Viquipèdia
La Biblioteca de Catalunya, va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou oberta al públic el 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya amb la seva seu al Palau de la Generalitat.
L'any 1929, quan la biblioteca era propietat de l'Ajuntament de Barcelona, va ocupar els edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un conjunt del segle XV. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8820 m², i té un fons aproximat d'un milió d'exemplars.
[edita] Història
L'any 1914 Mancomunitat de Catalunya atorga a la Biblioteca el caràcter de servei cultural públic.
L'any 1917 es creen les seccions de Reserva Impresa i Col·leccions Especials, i de Música, que afavoreixen la incorporació i la catalogació d’importants peces i col·leccions patrimonials. L'any 1923 es constitueix la secció d’Estampes, Gravats i Mapes, que reuneix el material gràfic.
L’Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona com a seu de la Biblioteca, l'any 1931.
Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-39), l'any 1940, la institució, ara batejada pel règim franquista com a Biblioteca Central, es trasllada a la nova seu.
L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya esdevé biblioteca nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.
La Biblioteca va reformar l'any 1998 les naus gòtiques i l’ampliació d’espais, gràcies a la construcció del nou edifici de serveis.
Recentment, (2000) ha iniciat la digitalització dels seus fons en una aposta per l’accés per mitjà de les tecnologies de la informació.
