Web Analytics

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Català - Viquipèdia

Català

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre l'idioma. Per a d'altres significats, vegeu ciutadà català.


Català, valencià
català, valencià
Pronunciació: AFI: [ka.taˈlaː] (occidental)
[kə.təˈlaː] (oriental)
Altres denominacions: Mallorquí, menorquí, eivissenc
Parlat a: Andorra, Espanya, França i Itàlia
Regió: Alguer, Andorra, Balears, el Carxe, Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, País Valencià
Parlants: Gairebé 9,5 milions.
Rànquing:
Classificació genètica: Indoeuropea

  Itàlica
   Romànica
    Itàlic Occiental
      Gal·loibèrica
       Iberoromànic
        Occitanoromànic
         Català

estatus oficial
Llengua oficial de: Alguer, Andorra, Balears, Catalunya, País Valencià
Regulat per: Institut d'Estudis Catalans
Acadèmia Valenciana de la Llengua
codis de la llengua
ISO 639-1 ca
ISO 639-2 cat
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL cat
vegeu també: llengua
Lingüística catalana
Català
Dialectes del català
Gramàtica catalana
Lingüistes catalans
Portal de la llengua catalana
Portal Articles relacionats amb Català

El català és una llengua romànica parlada per gairebé 9 milions i mig de persones al món. La gran majoria viuen a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears, a Andorra, a la Franja de Ponent (Aragó), a la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Itàlia), a la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals, França) i al Carxe (Iecla), un petit territori de Múrcia, per modernes migracions de valencians.

El català va estar prohibit a Catalunya en l'àmbit oficial des del Decret de Nova Planta (1716) i al País Valencià (1707). Al segle XX es prohibí durant les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i Franco (1939-1975). En els territoris catalanoparlants espanyols no es recuperà l'oficialitat fins a l'entrada dels diferents estatuts d'autonomia.

Almenys ja d'ençà el segle XIV, aquesta llengua també rep el nom de valencià, denominació emprada sobretot al País Valencià. Actualment i per evitar els conflictes que això pot suposar com a arma política per afeblir la llengua, l'AVL ha arribat a la conclusió, el 9 de febrer de 2005 que

«és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d’Autonomia de Catalunya i les Illes Balears».

Taula de continguts

Nombre de parlants al món

Territoris on la llengua té estatus oficial

Territori L'entén La sap parlar
Catalunya 6.502.880 5.698.400
País Valencià 3.448.368 2.407.951
Illes Balears 852.780 706.065
Andorra 62.013 57.395
Alguer 34.525 26.000
TOTAL 10.900.566 8.895.811

Territoris on la llengua no té ple estatus oficial

Territori L'entén La sap parlar
Catalunya Nord 256.583 145.777
Franja de Ponent 50.406 49.398
Carxe (Múrcia) Sense dades Sense dades
Resta del món 350.000 350.000
TOTAL 656.989 545.175

Total

Territori L'entén La sap parlar
Països Catalans 11.207.555 9.090.986
Resta del món 350.000 350.000
TOTAL 11.557.555 9.440.986

Fonts: Catalunya: Dades del cens de l'any 2004, Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya[1]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2003[2].País Valencià: Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana[3]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2004[4].Illes Balears: Dades del cens de l'any 2002, Institut Balear d'Estadística, Govern de les Illes Balears[5].Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2002[6]. Catalunya del Nord: Estadística sobre els usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN 04), dades corresponents al 1999, Generalitat de Catalunya[7]. Andorra: Dades dels cens, Servei d'Estudis, Ministeri de Finances, Govern d'Andorra[8]. Dades lingüístiques de l'IEC, any 1999[9].Franja de Ponent: Dades de població, Centre de Recerca i Documentació Pau Vila[10]. Dades sociolingüístiques de l'Euromosaic[11]. Alguer: Estadística sobre els usos lingüístics a l 'Alguer 2004 (EULA 04)[12]. Dades de població, Ministeri d'Economia i Finances italià. Resta del Món: Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.

Pàgines que s'hi relacionen

Parlars amb empremta de la llengua catalana

Manifests

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiespècies
Viquiespècies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinotícies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.
  Llengües romàniques amb tradició literària  v·d·e 
aragonès | asturià o lleonès | castellà o espanyol | català | dàlmata* | francès | francoprovençal | gallec | italià | occità | portuguès | retoromànic | romanès | sard
* llengua extingida


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -