Crioll haitià
De Viquipèdia
|
Kreyòl ayisyen |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: [kʁeˈjɔl ajisˈjɛ̃] |
| Altres denominacions: | {{{altresdenominacions}}} |
| Parlat a: | Haití |
| Regió: | Amb parlants a les Bahames, Canadà, la República Dominicana, França, la Martinica i els Estats Units. |
| Parlants: | 12 milions |
| Rànquing: | 62è |
| Classificació genètica: | llengües criolles Basades en el francès |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Haití |
| Regulat per: | No hi ha regulació oficial |
|
|
|
| ISO 639-1 | ht |
| ISO 639-2 | ht |
| ISO/FDIS 639-3 | hat |
| SIL | HAT |
 |
|
| vegeu també: llengua | |
El crioll haitià és una llengua criolla parlada a la part oriental de l'illa Hispaniola, a l'actual República d'Haití. Es tracta de la llengua criolla derivada del francès amb més parlants del món, la majoria d'ells concentrats a Haití. Té influències de llengües africanes com el wolof, el fon i l'éwé, que eren les llengües originàries dels esclaus africans traslladats a les plantacions haitianes durant el segle XVIII, sota la dominació francesa del territori. Des del 1961 disposa d'estatut oficial a Haití, després de patir una discriminació activa d'ençà la independència d'Haití de França al 1804.
[edita] Text d'exemple
S'ha escollit els dos primers articles de la declaració universal dels drets humans com a text d'exemple en crioll haitià, per tal com és un text el significat del qual pot ser conegut per gairebé qualsevol persona del món. La versió que s'ofereix és la traducció oficial proveïda per l'Oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides[1].
ArtikAtik 1
Tout moun fèt lib, egal ego pou diyite kou wè dwa. Nou gen la rezon ak la konsyans epi nou fèt pou nou aji youn ak lot ak yon lespri fwatènite.
ArtikAtik 2
Chak moun kapab itilize dwa ak tout libète pki pwoklame nan Deklarasyon sa-a, san yo pa fè okenn diferans ant you moun ak you lot, kelt ki lan swa ras li, koulè li, sex li, lang li pale-a, relijyon li, opinyon politik o swa nen pot ki lot opinyon li ka genyen, kit li soti nan orijin nasyonal o gen reapò ak la sosyete, lajan, kotel sòoti o swa nenpot ki lot sitiasyon.
Epi, yo pap fè oken diferans kel ke swa lL wa sou politik, jistis o swa Lwa entèénasyonal peyi ou byen tenritwa kote moun nan sòti, ke pèéyi o swa tenritwa sa-a li endepandan, ou byen sou lobedians yon lot, kel pa sa anji pou kol o enkeò kel gen kek règleman ki limite libète peyi-a.
[edita] Notes
- ↑ Universal Declaration of Human Rights - Haitian Creole version (crioll haitià)
[edita] Enllaços externs
- Diccionari de crioll haitià (crioll haitià) (anglès)
- RFI — Kréyòl Palé Kréyòl Konprann (programa de ràdio) (crioll haitià)
- Mots i frases comunes en crioll haitià (crioll haitià) (anglès)
- Test en línia de crioll haitià (crioll haitià) (anglès)
- Gramàtica del crioll haitià (francès) (crioll haitià)
- Fitxa de l'ethnologue per al crioll haitià (anglès)
 |
Aquest article sobre llengües i lingüística és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint i millorant la qualitat de l'article. |
