Edward Morgan Forster
De Viquipèdia
Edward Morgan Forster va nàixer a Londres l'1 de gener del 1879 i morí a Coventry el 7 de juny del 1970. Fou un autor anglès.
Taula de continguts |
[edita] Vida
Fill de Edward Morgan Llewelyn Forster i d'Alice Clara Whichelo (malnomada "Lily"), anava a ser anomenat Henry, però li posaren Edward per error. Durant la seua infància va viure a Rooksnest, una casa de Herfordshire, prop de Stevenage. Son pare, arquitecte, morí un any i mig després del seu naixement.
Va estudiar primerament en el Col·legi Tonbridge a Kent i més tard ingressà en el King's College de la Universitat de Cambridge, on va estudiar literatura clàssica i història. Allí va formar part del grup Els Apòstols, molts integrants del qual arrivaren a formar part del Círcul de Bloomsbury. Gràcies a haver sigut membre de Els Apòstols, també conegut com Cambridge Conversazione Society, va conéixer personatges com John Maynard Keynes, Lytton Strachey i Virgínia Woolf.
Va viure un temps a Itàlia i quan va tornar a Anglaterra, s'entregà exclusivament a l'escriptura. Entaulà amistat amb el professor universitari i humanista G. L. Dickinson, amb el qual visità, el 1914, Egipte, Alemanya i la India. Al acavar els seus estudis universitaris, viatjà per tot Europa amb sa mare i va viure amb ella a Weybridge i Abinger Hammer a Surrey fins que morí, el 1945. Els nombrosos viatges que va fer a Àustria, Grècia o Itàlia, li van inspirar moltes de les seues obres. La seua primera novel·la, On els àngels no s'aventuren fou publicada quan tenia 26 anys, l'any 1905.
Mentres treballava per a la Creu Roja a Egipte els anys 1916-17, va conéixer en Ramleh a un jove egipci de 17 anys, anomenat Mohamed el-Adl. En aquest país arrivà a conéixer el poeta Konstantin Kavafis. Després d'una segona estància en la India es publicà una de les obres més conegudes de l'autor anglès, Passatge a la India, en la que analitza el conflicte entre les cultures occidentals i índies.
Després de la Primera Guerra Mundial (1914-18), va dirigir durant un temps el periòdic laborista Daily Herald. Participà en les protestes contra la censura d'una novel·la lésbica titulada El pou de la solitud, de Radclyffe Hall.
Durant els anys 1930-40 es va fer molt famós gràcies a les seues intervencions en la ràdio BBC i, a més d'això, fou nombrat president de British Humanist Association. A principi d'aquestos anys, Forster tingué una feliç relació amb un policia anomenat Bob Buckingham.
Forster realitzà un tercer viatge a la India i diversos a Amèrica, i durant els seus últims anys va seguir escrivint en revistes i periòdics.
Li van nombrar membre honorari del King's College de la Universitat de Cambridge, on visqué del 1946 fins a la seua mort, el 1970, en casa dels Buckingham. Allò era el seu desig.
En vida, Forster va rebre diversos premis: el Femina, el Premi James Tait Black Memorial de ficció, The Order of the Merit i inclús li donaren The Order of Companions of Honour per la reina Elisabet II del Regne Unit
[edita] Temes centrals de la seua obra
Les barreres socials que hi ha hagut sempre en la vida, primer tema central, són causa de les tentatives que fan els personatges principals de Forster per a que es puguen comprendre els uns als altres. En les seues dues obres més conegudes, Passatge a la India i Howard's End, medita sobre la pràcticament impossible reconcil·liació entre les classes socials. Les seues idees humanistes les desenvolupa en l'assaig What I Believe.
La sexualitat és un altre tema clau de l'autor. L'exemple més clar és Maurice , un llibre que no fou publicat fins després de la seua mort perquè tractava la homosexualitat. Amb aquesta obra, Forster mostrava la possibilitat de poder eliminar la diferència de classes a través d'una relació homosexual. Es pot afirmar que els escrits de Forster van fer una evolució de l'amor heterosexual a l'amor homosexual. La col·lecció de contes The Life to come també fou publicada un poc després de la seua mort per la mateixa causa que Maurice.
[edita] Obra
[edita] Novel·les
En vida, Forster va veure publicades 5 de les seues 7 novel·les en total. Maurice, encara que va ser acavada el 1914, fou publicada el 1971, un any després de la mort de l'escriptor. La séptima i última és Arctic Summer, la qual està inacavada.
- Where Angels Fear to Tread (On els àngels no s'aventuren), 1905
- The longest Journey (El dia més llarg), 1907
- A Room with a View (Una habitació amb vistes), 1908
- Howard's End, 1910
- A passage to India, (Passatge a la India), 1924
- Maurice, obra pòstuma, escrita el 1913-14 i publicada el 1971.
- Arctic Summer, obra pòstuma publicada el 1980.
[edita] Contes
The Celestial Omnibus and other stories, col·lecció de 6 contes publicada el 1911, els títols de la qual són:
- The story of a Panic
- The Other Side of the Hedge
- The Celestial Omnibus
- Other Kingdom
- The Curate's Friend
- The Road from Colonus
The Eternal Moment and other stories, esta col·lecció té també 6 contes i fou publicada el 1928 :
- The Machine Stops
- The Point of It
- Mr. Andrews
- Co-ordination
- The Story of the Siren
- The Eternal Moment
The Collected Tales of E. M. Forster, publicat el 1947, combina els contes de les dues col·leccions anteriors "The Celestial Omnibus" i "The Eternal Moment".
The Life to Come and other stories, és una col·lecció pòstuma publicada el 1972, dos anys després de la mort de Forster. Els títols que conté són els següents (excepte el primer, que es tracta de la introducció) :
- Introducció d'Oliver Stallybrass.
- Ansell
- Albergo Empedocle
- The Purple Envelope
- The Helping Hand
- The Rock
- The Life to Come
- Dr. Woolacott
- Arthur Snatchfold
- The Obelisk
- What Does it Mather? A Morality
- The Classical Annex
- The Torque
- The Other Boat
- Three Courses and a Dessert: Being a New and Gastronomic Version of the Old Game of Consequences. En aquest últim hi ha més d'un autor: The First Course escrito per Christopher Dilke, The Second Course per Forster, The Third Course por Alfred Edgar Coppard i The Dessert, per James Laver.
[edita] Peces de teatre
- England's Pleasant Land, del 1940.
[edita] Assaigs i altres escrits
- The Abinger Pageant, del 1934. Forster escriu un romàntic himne pastoral a la ciutat i evoca nostàlgicament la glòria de l'antiga Anglaterra.
- Abinger Harvest,del 1936. Esta obra és tota una col·lecció d'articles, assaigs, revisions i poemes escrits durant 30 anys, de Forster.
- Two Cheers for Democracy, 1951. Esta és la seua segona col·lecció d'assaigs i articles. Es compon de dues parts, la primera titulada The Second Darkness, vinculada amb la Segona Guerra Mondial i on tracta temes com l'anti-semitisme o la censura de l'època. La segona, What I Believe, es divideix en tres seccions, títols de la qual són Arts in General, The Arts in Action i, per últim, Places.
- What I Believe and other Essays. What I Believe és, potser, el seu assaig més conegut, en el que plasma els seus pensaments sobre les relacions personals, l'estat, la democràcia l'individualisme.
- Commonplace Book, pòstum, 1987.
[edita] Biografies
- Goldsworthy Lowes Dickinson, publicat en l'any 1934, és una biografia sobre aquest historiador anglès, el qual es va fer íntim amic de Forster des de que el va conéixer en el King's College de Cambridge, del què era profesor.
- Marianne Thornton, A Domestic Biography, del 1956, tracta sobre la vida de la seua tia, la qual li donà els suficients diners per a poder estudiar en Cambridge. Morí a l'edat de 90 anys.
[edita] Relats de viatges
- Alexandria: A History and Guide , 1922. Forster acavà d'escriure esta coneguda guia el mateix any en que va acavar el seu treball per la Creu Roja en Egipte, el 1919. La primera part es compon d'una història d'Alexandria escrita per Forster, des de la fundació de la ciutat per Alexandre el Gran, passant per les invasions i ocupacions que va sofrir (àrab, romana i turca) fins l'Alexandria cosmopolita del segle XVIII.
- Parhos and Pharillon (A Novelist's Sketchbook of Alexandria Through the Ages), 1923. En aquest llibre es reuneixen diversos assaigs que Forster va escriure en Egipte en el mateix període que l'anterior. Fou imprés i publicat per Leonard i Virginia Woolf.
- The Hill of Devi, 1953. Per escriure aquesta obra s'inspirà en els seus viatges que va fer a la India i la seua visita al Maharaja. Conté : Introducció · Cartes de 1912-13 · The State and its Ruler · Cartes de 1921 ( Settling In - Birth of a Baby - Scindhia's Visit - The Rains - The Insult - Gokul Ashtami - On Tour - Dassera - Colonel Wilson ) · Catàstrofe ( The Yuvraj - Pondicherry ).
[edita] Llibret d'òpera
- E. M. Forster va crear, amb la col·laboració d'Eric Crozier, un llibret per a l'òpera Billy Budd (ópera) del compositor Benjamin Britten. Es basa en la novel·la d'Herman Melville Billy Budd (novel·la) que acavà d'escriure el 1891. El llibret data de l'any 1951 i en un principi tenia 4 actes, però finalment només es compon de 2, després d'una modificació de Britten. La història es desenvolupa l'any 1717 en un buque de guerra britànic anomenat Indòmit, el qual dirigeix el capità Edward Fairfax Vere. Aquesta òpera té la particularitat que ha de ser representada només per hòmens.
[edita] Crítiques literàries
- Aspects of the novel, del 1927. Per a escriure aquest llibre es basà en les classes que donava a la Universitat de Cambridge. Amb esta obra, Forster ajuda a entendre la novel·la. Per exemple, va dividir els personatges en redons (evolucionen durant la novel·la) i plans (no evolucionen).
- The Feminine Note in Literature, obra pòstuma, publicada l'any 2001. En aquesta obra Forster fa la seua pròpia meditació sobre el paper de la dona en la literatura i si existeixen diferències entre la forma en què escriu una dona i un home.
[edita] Obres de Forster al cine i a la TV
[edita] Guió inematogràfic
- A Diary for Timothy, documental dirigit per Humphrey Jennings el 1945.
[edita] Pel·lícules basades en les seues novel·les
- Tornada a Howards End, portada al cine per James Ivory en l'any 1992. Es basa en la novel·la (Howards End).
- On els àngels no s'aventuren, portada al cine per Charles Sturridge el 1991. (Where Angels Fear to Tread).
- Una habitació amb vistes, de la que el director segueix sent el mateix, James Ivory. Realitzada el 1986 i basada en la novel·la de mateix títol, Una habitación amb vistes (A Room with a View).
- Maurice, també adaptada al cine per Ivory, en l'any 1987 i protagonitzada per Hugh Grant. Basada en la novel·la que porta el seu nom, Maurice.
- Passatge a la India, adaptació cinematogràfica del director David Lean en l'any 1984. Basada en la novel·la del mateix títol, Passatge a la India (A Passage to India).
[edita] Tv i curtmetratges
- The Obelisk - TV, Regne Unit - dirigit per Giles Foster en l'any 1977. Es basa en el conte que té el mateix títol.
- The Machine Stops - TV, Regne Unit - del director Philip Saville. Data del 1966. El guió ha sigut una adaptació de Kenneth Cavander i Clive Donner.
- Billy Budd - TV, Regne Unit - dirigit per Barrie Gavin i és de l'any 1988. S'utilitzà el libretto de Forster, Billy Budd.
- Plug, curtometratge de l'any 1998. El seu director és Meher Gourjian i es basa en el conte The Machine Stops'.
