Web Analytics

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Fórmula 1 - Viquipèdia

Fórmula 1

De Viquipèdia

Cursa de Fórmula 1, Gran Premi d'Indianapolis EUA (2003)
Ampliar
Cursa de Fórmula 1, Gran Premi d'Indianapolis EUA (2003)

La Fórmula 1 (F1) és una disciplina d'esport automobilístic on els participants disputen curses de Formula 1 seguint una "Formula" o reglamentació establerta pels òrgans reguladors de la competició d'obligat compliment per a tots els cotxes i participants a aquestes curses.

L'esport és seguit massivament per televisió, milions d'espectadors de més de 200 països solen seguir aquestes curses. Part de la espectacularitat de l'esport la posa la velocitat dels cotxes que pot arribar a ser major de 300 km/h i també la elevada velocitat de pas per curva (de fet la més alta de totes les especialitats d'automobilisme). No obstant el rendiment del cotxe depén clarament de l'electrònica, la aerodinàmica, la suspensió i els pneumàtics així que un pílot que no sigui al equip encertat en el moment oportú ho té complicat per a triomfar. La reglamentació de la Formula 1 ha canviat moltissimes vegades adaptant-se a les noves evolucions tecnològiques que van introduint els equips i també per a millorar continuament la seguretat. Per exemple, actualment (any 2006) els monoplaces han de pesar almenys 600 kg (pilot inclòs) i han de ser propulsats per un motor V8 de 2500cc que arriba a sobrepassar els 800 cavalls de potència.

El centre tradicional de la Formula 1] és Europa, no obstant es corren curses a molts països del món. Per exemple per tal d'internacionalitzar encara més l'esport es disputen curses a Bahrain, Xina, Malàisia i Turquia . La popularitat de l'esport ha fet que hi hagi un munt de merxandatge associat a l'especialitat que exerceix un efecte econòmic significant causant moltes disputes finançeres i polítiques dins de la disciplina.

Taula de continguts

[edita] Organització i arbitratge

[edita] Organització

Tres organismes s'encarreguen de regular les temporades de Fórmula 1:

  • La FIA (Federació Internacional de l'Automòbil), presidida per Max Mosley i amb seu a la Plaça de la Concordia de Paris, assegura la direcció tècnica i esportiva i en determina els reglaments.
  • La FOA (Formula One Association), presidida per Bernie Ecclestone, organitza els grans premis.
  • La FOM (Formula One Management), s'ocupa de la part comercial, dels dret, especialment dels drets de difusió televisiva.

[edita] Reglamentació (any 2005)

David Coulthard al volant del seu McLaren
Ampliar
David Coulthard al volant del seu McLaren

L'any 2005 la FIA va modificar els reglament de Fórmula 1 per tal d'augmentar la seguretat i reduïr els costos de manteniment dels equips.

Seguint aquest esperit, durant aquesta temporada només es va poder usar un sol joc de neumàtics per a cada cursa. Aquesta mesura a més de retruc va acabar amb el domini que havia exercit durant 5 temporades seguides el tandem Ferrari-Bridgestone. Tanmateix, degut a les crítiques rebudes, a partir del 2006 es va tornar a l'estat anterior i ara de nou es poden tornar a usar 5 jocs de pneumàtics per cap de setmana (com havia estat habitual).

L'any 2005 es va introduir d'altres mesures innovadores: Si per algun motiu s'havia de canviar els pneumàtics (punxades, perdues de pressió, etc.) no estava permès cap mena de reavituallament de carburant quan es realitzava aquest canvi, així s'aconseguia que els equips no els substituissin excepte per necessitat. La FIA també va establir normes per intentar reduïr la velocitat de passada en curva dels cotxes però aquestes no estan tinguent els efectes desitjats degut a la ràpida millora dels equips.

La qualificació dels Grans Premis l'any 2005 era el segúent: Es valorava un temps que s'aconseguia a traves de dues sessions de qualificacions cronometrades que es sumen per obtenir la graella de sortida.

  • La primera sessió té lloc el dissabte a l'hora de la carrera, amb la quantitat justa de carburant per a poder realitzar les voltes de qualificació.
  • La segona sessió es desenvolupa el diumenge al matí, algunes hores abans del Gran Premi, amb la quantitat de carburant necessari per a poder disputar les qualificacions i finaltzar la cursa.

Aquest sistema no obstant va ser abandonat després del Gran Premi d'Europa del 2005 i fins al final de la temporada les qualificacions es disputaren de nou en una sola sessió, dissabte a la tarda, amb el carburant per la sortida de la carrera. A més una nova norma de la FIA demanava que un únic motor V8 de 90º hagi d'aguantar durant dos Grans Premis. En cas d'abandonar durant un Gran Premi, l'equip és autoritzat a canviar de motor pel següent Gran Premi. Això si, els equips amb menys recursos econòmics van ser autoritzats a seguir utilitzant motors V10 però amb un rendiment limitats per tal que aquests motors V10 fossin inferiors als nous motors V8.

  • Article detallat : Reglamentació de la Fórmula 1

[edita] Seguretat

Els circuits de Fórmula 1 disposen dels darrers equipaments en matèria de seguretat i confort. Això no ha estat sempre cert i nombrosos drames van ser consequència directe d'aquestes mancançes. Per exemple la mort del 3 cops campió del món Ayrton Senna al Gran Premi de San Marino l'any 1994. En canvi,avui en dia cada centímetre quadrat d'un circuit és estrictament reglamentat en gran part gràcies a les peticions de Sir Jackie Stewart, i la Associació de pilots (GPDA) presidida Michael Schumacher. El Circuit de Catalunya des de la seva creació ha estat un dels circuits més segurs del campionat,en canvi altres circuits més antics han hagut de modificar el seu traçat per tal d'oferir les màximes garanties als pilots. No obstant el Gran Premi de Mònaco suposa una excepció a les regles de seguretat (no té escapatories prou grans) però el glamour i la tradició del circuit han aconseguit que aquest no caigui del calendari.

[edita] Consum

El consum mitjà d'un Fórmula 1 és de 60 litres per 100 km.

[edita] Història

[edita] Fets històrics

Si el campionat del món de Fórmula 1 pren cos el 1950, la disciplina remonta, de fet, molt més lluny:

[edita] Els Grans Premis a partir de 1950

Ampliar

Des de 1950, la Fórmula 1 ha conegut 36 Grans Premis diferents sobre els cinc continents. 19 d’entre ells són actius en F1 el 2005, els altres 17 han passat de moda o continuen la seva existència, com el 500 milles d’Indianàpolis. El 13 de maig de 1950, el Gran Premi de Gran Bretanya obre la temporada a Silverstone amb victòria de l'italià Giuseppe Farina conduint un Alfa Romeo.

[edita] Palmarès

[edita] Rècords de títols per constructor

  • 14 vegades : Ferrari
  • 9 vegades : Williams
  • 8 vegades : McLaren
  • 7 vegades : Lotus
  • 2 vegades : Cooper, Brabham, Renault
  • 1 vegada : Benetton, BRM, Matra, Tyrrell, Vanwall,

[edita] Campionat del Món de constructors a partir de 1958

Any Escuderia Pilots Punts
1958 Vanwall Stirling Moss, Tony Brooks, Stuart Lewis-Evans 48
1959 Cooper-Climax Jack Brabham, Stirling Moss, Maurice Trintignant 40
1960 Cooper-Climax Jack Brabham, Bruce McLaren, Tony Brooks 48
1961 Ferrari Phil Hill, Wolfgang Von Trips, Richie Ginther 40
1962 BRM Graham Hill, Richie Ginther 42
1963 Lotus-Climax Jim Clark, Trevor Taylor 54
1964 Ferrari John Surtees, Lorenzo Bandini 45
1965 Lotus-Climax Jim Clark, Mike Spence 54
1966 Brabham-Repco Jack Brabham, Dennis Hulme 42
1967 Brabham-Repco Jack Brabham, Dennis Hulme 67
1968 Lotus-Ford Graham Hill, Jim Clark, Jackie Oliver 62
1969 Matra-Ford Jackie Stewart, Jean-Pierre Beltoise, Johnny Servoz-Gavin 66
1970 Lotus-Ford Jochen Rindt, Emerson Fittipaldi, Reine Wisell 59
1971 Tyrell-Ford Jackie Stewart, François Cevert 73
1972 Lotus-Ford Emerson Fittipaldi, Dave Wolker, Reine Wisell 61
1973 Lotus-Ford Emerson Fittipaldi, Ronnie Peterson 92
1974 Mc Laren-Ford Emerson Fittipaldi, Dennis Hulme 73
1975 Ferrari Niki Lauda, Clay Regazzoni 72,5
1976 Ferrari Niki Lauda, Clay Regazzoni, Carlos Reutemann 83
1977 Ferrari Niki Lauda, Carlos Reutemann, Gilles Villeneuve 95
1978 Lotus-Ford Mario Andretti, Ronnie Peterson, Jean-Pierre Jarier 86
1979 Ferrari Jody Schekter, Gilles Villeneuve 113
1980 Williams-Ford Alan Jones, Carlos Reutemann 120
1981 Williams-Ford Alan Jones, Carlos Reutemann 95
1982 Ferrari Didier Pironi, Gilles Villeneuve, René Arnoux 74
1983 Ferrari René Arnoux, Patrick Tambay 89
1984 Mc Laren-TAG-Porsche Niki Lauda, Alain Prost 143,5
1985 Mc Laren-TAG-Porsche Alain Prost, Niki Lauda, John Watson 90
1986 Williams-Honda Nelson Piquet, Nigel Mansell 141
1987 Williams-Honda Nelson Piquet, Nigel Mansell, Riccardo Patrese 137
1988 Mc Laren-Honda Ayrton Senna, Alain Prost 199
1989 Mc Laren-Honda Alain Prost, Ayrton Senna 141
1990 Mc Laren-Honda Ayrton Senna, Gerhard Berger 141
1991 Mc Laren-Honda Ayrton Senna, Gerhard Berger 139
1992 Williams-Renault Nigel Mansell, Riccardo Patrese 164
1993 Williams-Renault Alain Prost, Damon Hill 168
1994 Williams-Renault Ayrton Senna, Damon Hill, Nigel Mansell 118
1995 Benetton-Renault Michael Schumacher, Johnny Herbert 137
1996 Williams-Renault Damon Hill, Jacques Villeneuve 175
1997 Williams-Renault Jacques Villeneuve, Heinz-Harald Frentzen 123
1998 Mc Laren-Mercedes Mika Häkkinen, David Coulthard 156
1999 Ferrari Michael Schumacher, Eddie Irvine, Mika Salo 128
2000 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 170
2001 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 179
2002 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 221
2003 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 158
2004 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 262
2005 Renault Fernando Alonso , Giancarlo Fisichella 191
2006 Renault Fernando Alonso , Giancarlo Fisichella 206

[edita] Rècords de títols per pilot (1950-2006)

[edita] Campionat del món de pilots a partir de 1950

[edita] Per temporades

Any Pilot Nac. Equip Xasis Motor Poles Vict. Pod. VRp. Pun. Dif.
1950 Giuseppe Farina Itàlia Alfa Romeo Alfetta
158
Alfa Romeo 2 3 3 3 30 3
1951 Juan Manuel Fangio Argentina Alfa Romeo Alfetta
158
Alfa Romeo 4 3 5 5 31 6
1952 Alberto Ascari Itàlia Ferrari 500 F2 Ferrari 5 6 6 6 36 12
1953 Alberto Ascari Itàlia Ferrari 500 F2 Ferrari 6 5 5 4 34.5 6.5
1954 Juan Manuel Fangio Argentina Maserati,
Mercedes
250 F,
W196
Maserati,
Mercedes-Benz
5 6 7 3 42 16.9
1955 Juan Manuel Fangio Argentina Mercedes W196 Mercedes-Benz 3 4 5 3 40 16.5
1956 Juan Manuel Fangio Argentina Ferrari L-F D50 Ferrari 6 3 5 4 30 3
1957 Juan Manuel Fangio Argentina Maserati 250 F Maserati 4 4 6 2 40 15
1958 Mike Hawthorn Gran Bretanya Ferrari Dino 246 Ferrari 4 1 7 5 42 1
1959 Jack Brabham Austràlia Cooper* T51 F2 Climax 1 2 5 2 31 4
1960 Jack Brabham Austràlia Cooper* T53 F2 Climax 3 5 5 3 43 9
1961 Phil Hill Estats Units Ferrari* Dino 156 Ferrari 5 2 6 2 34 1
1962 Graham Hill Gran Bretanya BRM* P578 BRM 1 4 6 3 42 12
1963 Jim Clark Gran Bretanya Lotus* 25 Climax 7 7 9 6 54 21
1964 John Surtees Gran Bretanya Ferrari* 158 Ferrari 2 2 6 2 40 1
1965 Jim Clark Gran Bretanya Lotus* 33 Climax 6 6 6 6 54 14
1966 Jack Brabham Austràlia Brabham* BT19,
BT20
Repco 3 4 5 1 42 14
1967 Denny Hulme Nova Zelanda Brabham* BT20,
BT24
Repco 0 2 8 2 51 5
1968 Graham Hill Gran Bretanya Lotus* 49,
49B
Ford 2 3 6 0 48 12
1969 Jackie Stewart Gran Bretanya Matra* MS80 Ford 1 6 7 6 63 26
1970 Jochen Rindt Austria Lotus* 49C,
72
Ford 3 5 5 1 45 5
1971 Jackie Stewart Gran Bretanya Tyrrell* 01,
03
Ford 6 6 7 3 62 29
1972 Emerson Fittipaldi Brasil Lotus* 72D Ford 3 5 8 0 61 16
1973 Jackie Stewart Gran Bretanya Tyrrell 05,
06
Ford 3 5 8 1 71 16
1974 Emerson Fittipaldi Brasil McLaren* M23 Ford 2 3 7 0 55 3
1975 Niki Lauda Austria Ferrari* 312 B3,
312 T
Ferrari 9 5 8 2 64.5 19.5
1976 James Hunt Gran Bretanya McLaren M23B Ford 8 6 8 2 69 1
1977 Niki Lauda Austria Ferrari* 312 T2 Ferrari 2 3 10 3 72 17
1978 Mario Andretti Estats Units Lotus* 79 Ford 8 6 7 3 64 13
1979 Jody Scheckter Sudàfrica Ferrari* 312 T4 Ferrari 1 3 6 0 51 4
1980 Alan Jones Austràlia Williams* FW07B Ford 3 5 10 5 67 13
1981 Nelson Piquet Brasil Brabham BT49C Ford 4 3 7 1 50 1
1982 Keke Rosberg Finlàndia Williams FW07C,
FW08
Ford 1 1 6 0 44 5
1983 Nelson Piquet Brasil Brabham BT52,
BT52B
BMW 1 3 8 4 59 2
1984 Niki Lauda Austria McLaren* MP4/2 TAG Porsche 0 5 9 5 72 0.5
1985 Alain Prost França McLaren* MP4/2 TAG Porsche 2 5 11 5 73 20
1986 Alain Prost França McLaren MP4/2C TAG Porsche 1 4 11 2 72 2
1987 Nelson Piquet Brasil Williams* FW11B Honda 4 3 11 4 73 12
1988 Ayrton Senna Brasil McLaren* MP4/4 Honda 13 8 11 3 90 3
1989 Alain Prost França McLaren* MP4/5 Honda 2 4 11 5 76 7
1990 Ayrton Senna Brasil McLaren* MP4/5B Honda 10 6 11 2 78 7
1991 Ayrton Senna Brasil McLaren* MP4/6 Honda 8 7 12 2 96 24
1992 Nigel Mansell Gran Bretanya Williams* FW14B Renault 14 9 12 8 108 52
1993 Alain Prost França Williams* FW15C Renault 13 7 12 6 99 26
1994 Michael Schumacher Alemanya Benetton B194 Ford 6 8 10 8 92 1
1995 Michael Schumacher Alemanya Benetton* B195 Renault 4 9 11 8 102 33
1996 Damon Hill Gran Bretanya Williams* FW18 Renault 9 8 10 5 97 19
1997 Jacques Villeneuve Canadà Williams* FW19 Renault 10 7 8 3 81 39
1998 Mika Häkkinen Finlàndia McLaren* MP4/13 Mercedes 9 8 11 6 100 14
1999 Mika Häkkinen Finlàndia McLaren MP4/14 Mercedes 11 5 10 6 76 2
2000 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2000 Ferrari 9 9 12 2 108 19
2001 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2001 Ferrari 11 9 14 3 123 58
2002 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2002 Ferrari 7 11 17 7 144 67
2003 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2003-GA Ferrari 5 6 8 5 93 2
2004 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2004 Ferrari 8 13 15 10 148 34
2005 Fernando Alonso Espanya Renault* R25 Renault 6 7 15 2 133 21
2006 Fernando Alonso Espanya Renault* R26 Renault 6 7 14 5 134 13

[edita] Aclaracions

Nac. = Nacionalitat; Poles = Primeres Posicions d' Arrancada; Vict. = Victòries; Pod. = Podis; VRp. = Voltes Ràpides; Dif. = Punts de diferència amb el segon; * = Indica que l'equip també ha guanyat el titol del Campionat del món de Constructors que es dona desde 1958.

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Viccionari
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
Viquidites
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
Viquiespècies
[[Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|Viquiespècies]].
Viquillibres
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
Viquinotícies.
Viquitexts
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
Viquiversitat
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].





aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -