Frederic II de Sicília
De Viquipèdia
| Reis del Regne de Sicília Casal de Barcelona |
 |
| Pere el Gran |
|---|
| Jaume el Just |
| Frederic II |
| Pere II |
| Lluís de Sicília |
| Frederic el Senzill |
| Maria de Sicília |
| Martí el Jove |
| Martí l'Humà |
Frederic II de Sicília, conegut també com a Frederic III d'Aragó o Frederic III de Trinàcria (Barcelona 1272 - Palerm 1337), rei de Sicília (1295-1337).
Taula de continguts |
Orígens familiars
Fou el tercer dels fills mascles de Pere el Gran, rei de la Corona d'Aragó i de Sicília, i Constança de Sicília, filla de Manfred. Volguè posar-se el títol de Frederic III per a donar continuïtat amb la dinastia suàvia dels Hohenstaufen, per descendència per part de sa mare. Modificà l'escut d'armes del Regne de Sicília, afegint-hi l'ensenya de la dinastia suàvia sobre les armes de la Corona d'Aragó.
Ascens al tron d'Aragó
Pere el Gran morí a l'any 1285, deixant la Corona d'Aragó al seu fill gran Alfons el Franc, i deixà al seu germà Jaume com a regent del Regne de Sicília. Poc de temps després, Jaume el Just prenguè el tron de la Corona d'Aragó quan morí Alfons l'any 1291, i deixà al seu germà Frederic com a regent de Sicília.
Aleshores encara hi durava la guerra entre la Casa d'Anjou i la Casa de Barcelona per la possessió de Sicília i, malgrat que Jaume el Just hi guanyava en el conflicte, els problemes de la conquesta de Múrcia i la els atacs dels francs pel nord l'obligaren a iniciar unes negociacions de pau amb Carles II d'Anjou.
Ascens al tron de Sicília
Després de diverses interrupcions a causa de la mort de dos papes seguits, sota els auspicis del Papa Bonifaci VIII, Jaume el Just haguè d'assumir un tracte sense gaire aventatges, mitjançant el qual, a canvi de posseir les illes de Sardenya i Còrsega, hauria de cedir Sicília a l'Església qui, al seu torn, donarien el seu control als d'Anjou en l'any 1295. Els sicilians rebutjaren tornar al control dels francesos, a qui havien desterrat de l'illa el 1282, durant les Vespres sicilianes, i l'11 de desembre del mateix any el Parlament sicilià, reunit al Castell d'Ursino de Catània proclamà Frederic III rei de Sicília.
El papa intentà, sense èxit, convéncer-los oferint-los privilegis i promeses, es mantinguè ferm en les seues pretensions, i fou coronat rei pels nobles a Palerm en 1296. Frederic II era una persona carismàtica per al seu poble, reformà l'administració i amplià les facultats del parlament sicilià, del qual formava part els barons, els prelats i els representants de cadascuna de les viles.
Conflicte amb els Anjou de Nàpols
El seu rebuig a les pretensions del Papa provocà una altra guerra, de manera que Frederic II desembarcà en Calàbria, des d'on posà en setge diferents viles, incità a la revolta en el Regne de Nàpols, negocià amb el Partit Gibelí de Toscana i Llombardia, i assessorà a la Casa de Colonna contra el Papa Bonifaci. Mentrestant, aquest envià Carles de Valois per a envair Sicília, i Jaume el Just, que rebè diferents favors de la Santa Seu, fa casar la seua germana Violant d'Aragó amb Robert I de Nàpols, el tercer fill de Carles II d'Anjou.
Quan Frederic se n'asabentà d'aquest fet, envià un missatger a Catalunya amb la finalitat d'induir barons, cavallers i ciutats a fer desistir el seu rei, Jaume el Just, de l'atac. El missatger era l'encarregat de difondre l'únic poema que es coneix del rei:
|
I Ges per guerra no.m chal aver consir |
I No em cal neguitejar per guerra |
Malauradament per a Frederic, una part dels nobles aragonesos i sicilians donaren suport a Jaume el Just, i Joan de Pròcida i Roger de Llúria, els herois de les Vespres Sicilianes, anaren amb les tropes d'Anjou, i més tard venceren a la flota siciliana al Cap d'Orlando. Els fills de Carles, Robert i Felip, desembarcaren a Sicília, però foren derrotats per Frederic abans de poder capturar Catània. Així, Felip fou fet presoner el 1299, i diverses viles calabrianes foren capturades pels sicilians.
Treva amb els Anjou
La guerra continuà per dos anys més amb diversos èxits, fins que Carles de Valois es veguè obligat a demanar la pau atés que el seu exèrcit es reduí considerablement per malalties i, en agost del 1302 se signà el Tractat de Caltabellotta, pel qual Frederic fou reconegut com a Rei de Trinàcria (aleshores el nom de Sicília no s'utilitzava) de forma vitalícia, a canvi de casar-se amb Elionor d'Anjou, filla de Carles II d'Anjou, de retornar Sicília als de la Casa d'Anjou després de la seua mort (encara que no s'aplicaria), i de compensar d'alguna manera al seus fills. Bonifaci pressionà al rei Carles perquè trencara el tracat, però aquest últim necessitava molt aquest pacte i, finalment, en maig del 1303 el Papa ho ratificà, amb la condició que Frederic el pagara un tribut.
La pau de Caltabellota durà molt poc de temps, fins quen Frederic reivindicà el tron per al seu fill Pere a l'any 1313. Així, vingueren més anys de guerra en què Robert I de Nàpols intentà reprendre la possessió de l'illa en 1313 sense èxit, i en 1317 signaren una treva. En 1335 Frederic fou excomulgat pel Papa Joan XXII per haver pres possessions de la Santa Seu amb objectius militars de suport als Gibelins en l'atac contra Gènova, i emeté en 1321 una interdicció contra ell que durà fins 1335, que fou motiu de més guerres contra els Anjou. Finalment, quan es trià al Papa Benet XII en 1334, qui tenia relacions d'amistat amb Frederic II, aquiest li prometè el respecte de la Santa Seu a la Trinàcria.
Descendents
Del seu matrimoni amb Elionor d'Anjou, filla de Carles II de Nàpols i Maria d'Hongria. D'aquest matrimoni tingueren:
- el príncep Pere II de Sicília (1304-1342), rei de Sicília
- el príncep Roger de Sicília (1305-?), mort jove
- el príncep Manfred de Sicília (1306-1317), duc d'Atenes i Neopàtria
- la princesa Constança de Sicília, casada el 1317 amb Enric II de Xipre i el 1330 amb Lleó V d'Armènia
- la princesa Elisabet de Sicília (1310-1349), casada el 1328 amb el duc Esteve II de Baviera
- el príncep Guillem de Sicília (1312-1338), príncep de Tàrent, duc d'Atenes i Neopàtria
- el príncep Joan de Sicília (1317-1348), duc d'Atenes i Neopàtria i regent de Sicília (1338-1348)
- la princesa Caterina de Sicília (1320-v1342), abadesssa de Santa Clara de Messina
- la princesa Margarida de Sicília (1331-v1360), casada el 1348 amb Rudolf II del Palatinat
Va tenir molts fills il·legítims amb la seva amistansada Sibil·la Sormella, entre ells:
- Elisabet de Sicília (?-1341), casada el 1313 amb Ponç VI d'Empúries
Mort
En 1337 Frederic II morí el 25 de juny en Paternò, prop de Catània i, malgrat el Tractat de Caltabellota, el seu fill Pere II de Sicília el succeí al tron de Trinàcria. El principal mèrit de Frederic II durant el seu el regnat, fou que la dinastia del Casal de Barcelona es considerara com a pròpia, i ajudà configurar als sicilians una identitat nacional pròpia com a poble unit.
La seua tomba es troba a la Catedral de Santa Àgata, a la ciutat siciliana de Catània, juntament amb tots els sobirans sicilians de la dinastia catalana fins Maria de Sicília.
| Precedit per: Jaume I |
Rei de Sicília 1296–1337 |
Succeït per: Pere II |
Agraïments
La informació per fer aquest article s'ha extret de Els trobadors catalans amb la seua autorització.
