Ha'apai

De Viquipèdia

Mapa del grup Haʻapai

El grup Ha‘apai (també escrit Haapai) és el grup central d'illes de Tonga. Està situat a uns 150 km al nord de Tongatapu. Les illes principals són Lifuka i Foa, les més poblades, situades quasi a tocar l'una de l'altra. A Lifuka, que a vegades també s'anomena Ha‘apai, es troba la capital del grup, Pangai.

[edita] Geografia

En total són 68 illes, la majoria illes baixes de corall o atols, excepte algunes illes volcàniques entre les que destaquen els volcans actius de Tofua i Kao, i el submergit de Fonuafo'ou, tots ells situats a l'oest del grup. L'altitud màxima es troba a Kao a 1.046 m.

La població total era de 8.138 habitants al cens del 1996. La superfície total és de 109,3 km². Les dues illes de Lifuka i Foa, unides per un pas elevat, concentren gairebé la meitat de la població, amb la meitat de l'àrea total sense comptar els volcans. L'activitat volcànica és important a l'oest del grup, a 70 km de Lifuka.

El grup Ha‘apai forma una divisió administrativa, amb un governador i representació al Parlament. Està dividit en sis districtes que inclouen setze illes habitades. Geogràficament es poden agrupar en tres subgrups de nord a sud, més un grup de volcans a l'oest:

Subgrup	Illa	Població (1996)	Àrea (km²)	Densitat
Lifuka	Ofolanga
	Mo‘unga‘one	185	1,17	158,1
	Ha‘ano	588	6,58	89,4
	Foa	1.434	13,39	107,1
	Lifuka	2.966	11,42	259,7
	Uoleva
	‘Uiha	757	5,36	141,2
	Lofanga	186	1,45	128,3
	Fotuha‘a	138	1,14	121,1
Kotu	Kotu	222	0,34	652,9
	Ha‘afeva	313	1,81	172,9
	Tungua	282	1,53	184,3
	‘O‘ua	178	0,98	181,6
	Matuku	149	0,34	438,2
Nomuka	Nomuka	550	7,12	77,2
	Nomuka Iki
	Fonoifua	104	0,39	266,7
	Mango	81	0,65	124,6
Volcans	Kao
	Tofua	5	55,63	0,1
	Fonuafo'ou
	Hunga Tonga
	Hunga Ha‘apai
TOTAL		8.138	109,30	74,5

[edita] Història

Existeixen quatre jaciments importants de la cultura lapita a les illes Lifuka, ‘Uiha, Ha‘afeva i Ha‘ano. Estan datats de fa uns 2700 anys.

El primer europeu en arribar, el 1664, va ser l'holandès Abel Tasman a l'illa Nomuka que anomenà Rotterdam, com la Rotterdam d'Holanda. L'anglès James Cook hi va fer llargues estades. En el seu segon viatge, el 1774, va visitar les illes que anomenava Anamocka (Nomuka), Amattafoa (Tofua) i Oghao (Kao). En el tercer viatge va estar onze setmanes, el 1777, a Lifuka on li van oferir diversos banquets i festes i acabà anomenant al grup illes dels Amics (Friendly Islands), nom que durant anys es va estendre a Tonga. Tres anys més tard Francisco Mourelle va descobrir diverses illes menors i anomenà al grup illes Gálvez en honor a José de Gálvez ministre d'Índies.

William Bligh, que ja hi havia estat amb James Cook, el 1789 de tornada de Tahití va patir entre Lifuka i Tofua el famós amotinament del HMS Bounty.

Encara que la dinastia Tu‘i Tonga de Tongatapu tenia una autoritat formal sobre les illes, estaven sovint en guerra amb Ha‘apai. Després de l'arribada dels missioners wesleyans a Lifuka, el cap d'Ha‘apai Taufa‘ahau es va convertir al cristianisme. Va acabar amb l’autoritat dels Tu‘i Tonga després de nou segles, va unificar el regne, i es va proclamar rei amb el nom de George Tupou I, el 1845. En un principi Pangai va ser la nova capital de Tonga. L'actual rei Taufa‘ahau Tupou IV n'és el quart descendent.

[edita] Enllaços externs

(anglès) Mapa i imatges de Ha'apai

Portal:Polinèsia	Illes de Tonga
	Grup Niuas:	Niuafoʻou \| Niuatoputapu \| Tafahi
	Grup Vavaʻu:	Hunga \| Kapa \| Pangaimotu \| ʻUtungake \| Vavaʻu. Volcans: Fonualei \| Late \| Lateiki \| Toku
	Grup Haʻapai:	Lifuka \| Kotu \| Nomuka. Volcans: Fonuafoʻou \| Kao \| Tofua
	Grup Tongatapu:	ʻAta \| ʻEua \| Minerva \| Tongatapu