Hongarès
De Viquipèdia
|
'magyar nyelv' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Hongria i 10 països més |
| Regió: | |
| Parlants: | 14,5 milions |
| Rànquing: | 66 |
| Classificació genètica: | uraliana
|
|
|
|
| Llengua oficial de: | Hongria, Eslovènia i Vojvodina |
| Regulat per: | Magyar Tudományos Akadémia Nyelvtudományi Intézete (Institut de Recerca Lingüística de l'Acadèmia de les Ciències Hongaresa) |
|
|
|
| ISO 639-1 | hu |
| ISO 639-2 | hun |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | hun |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
L'hongarès (magyar nyelv; AFI:[ˈmɒɟɒr̪ ɲɛlv]) és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones per tot el món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més de 2 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba a la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Taula de continguts |
[edita] Classificació
[edita] Classificació genètica
L'hongarès forma part de la subfamília úgrica, que també inclou llengües com l'ostiac i el vogul, parlades a la Federació Russa. Aquest grup forma part de la família uraliana que també inclou el finès i l'estonià, entre d'altres. Al voltant de l'any 1000 s'escriu amb alfabet llatí, tot i que fins al segle XVI, no era estrany l'ús de rovás o runes. Els escrits en hongarès són rars fins a la reforma protestant, ja que els documents del catòlic regne d'Hongria solien fer-se en llatí.
[edita] Tipologia
L'hongarès és una llengua 'aglutinant', és a dir, que mentre que la paraula-arrel roman immutable (generalment), s'hi afegeixen sufixos i prefixos que especifiquen temps, persona, determinació, i régim (quins objectes pren el verb) dels verbs, (expl.: Beszélni: parlar, beszélek: parlo) o bé número i cas gramatical de substantius (expl.: Katalónia: Catalunya; Katalóniában: a Catalunya; Katalóniáról: des de Catalunya).
[edita] Fonètica i escriptura
[edita] Alfabet
Originalment aquesta llengua feia servir un sistema d'escriptura rúnica (rovásírás, székely rovásírás o senzillament rovás), però Sant Esteve, el primer monarca del Regne d'Hongria va iniciar una reforma per adoptar l'alfabet llatí paral·lela a la conversió al cristianisme que va dur a terme el país. Avui en dia es va servir una variant d'aquest alfabet amb algunes lletres afegides, com ara ő i ű, que són exclusives d'aquesta llengua.
Aquestes són les 44 lletres de l'alfabet complet:
| A | Á | B | C | Cs | D | Dz | Dzs | E | É | F |
| G | Gy | H | I | Í | J | K | L | Ly | M | N |
| Ny | O | Ó | Ö | Ő | P | (Q) | R | S | Sz | T |
| Ty | U | Ú | Ü | Ű | V | (W) | (X) | (Y) | Z | Zs |
[edita] Vocals
L'hongarès actual atorga valor fonètic a la quantitat de les vocals, és a dir que diferencia entre vocals curtes i llargues. La llengua moderna estàndard té 7 vocals curtes (aeiöüou) i 7 vocals llargues (áéíőűóú), cadascuna de les quals té una lletra adscrita en l'alfabet. En qualsevol cas, les vocals llargues estan marcades amb un accent tancat (´), o en el cas de les vocals ö i ü, un accent tancat doble.
- La vocal a representa el so [ɒ] (com la o a hot en anglès britànic)
- La vocal á representa el so [a:] (una variant llarga de l'a de pa en català)
- La vocal e representa el so [ɛ] (com la e oberta en català)
- La vocal é representa el so [e:] (una versió llarga de l'e tancada en català)
- La vocal i representa el so [i], i í tan sols n'és una variant més llarga [i:].
- La vocal o representa el so [o] (o tancada) i ó tan sols n'és una variant més llarga [o:].
- La vocal ö representa el so [ø] (com la ö alemanya).
- La vocal u representa el so [u], i ú tan sols n'és una variant més llarga [u:].
- La vocal ü representa el so [y] (com la ü alemanya).
- Les característiques lletres hongareses ő i ű (o i u amb doble accent agut) representen les vocals llargues corresponents a ö [ø:] i ü [y:], respectivament.
[edita] Consonants
Els sons consonàntics de l'hongarès, com les vocals, també poden ser curts o llargs (geminació). Les consonants llargues en l'escriptura es representen doblant la consonant, o bé la primera consonant dels dígrafs que representen un so simple (per exemple ssz és la variant llarga de sz, o nny la de ny).
Sonen aproximadament com en català: b, d, f, k, m, n, p, l, t, v (labiodental, pronunciada /v/).
- c [ts̻] sona com ts en català.
- cs [tʃ] sona com tx en català.
- dz [dz̻] sona com tz en català.
- dzs [dʒ] sona com tj en català.
- g [g] sempre oclusiva velar com en alemany, o com a gat en català.
- gy [ɟ] una oclusiva palatal sonora, semblant al so inicial de la paraula anglesa duke.
- h [h] sona com h en anglès.
- j [j] sona com i consonàntica en català, com a iogurt.
- lj [jː] una versió geminada del so anterior (és una excepció a la norma ortogràfica per representar la geminació).
- ly [j] actualment sona igual que l'anterior, i consonàntica, històricament representava el mateix so que ll en català.
- ny [ɲ] sona com ny en català, com ñ en castellà.
- r [r̪] té la mateixa distribució que en català, inicial o doble sona forta, i sona suau senzilla entre vocals.
- s [ʃ] sona com xeix en català, com sh angles, com sch en alemany.
- sz [s̻] sona com ss en català.
- ty [c] una oclusiva palatal sorda, semblant al so inicial de la paraula anglesa tuesday.
- z [z̻] sona com z en català.
- zs [ʒ] sona com j en català o en francès, no pas com tj en català o j en anglès.
[edita] Al·lòfons
Els principals al·lòfons de les consonants hongareses són:
- /n/ esdevé [ŋ] quan es troba abans d'una velar, exactament com en català (ex. hang [hɒŋg] "veu").
- /j/ esdevé [ç] quan es troba abans de /p/, /t/ o /k/ a final de paraula, el qual passa en les formes verbals de l'imperatiu (ex. kapj! [kɒpç] "agafar, rebre").
- a vegades /h/ esdevé [ɦ] quan es troba entre vocals (tehát [ˈtɛɦaːt] "aleshores, doncs, en conseqüència").
- /h/ a vegades desapareix en posició final (Cseh [ʧɛ] "txec").
- /h/ en altres ocasions esdevé [x] quan es troba a final de paraula (ihlet [ˈixlɛt] "inspiració")
- /h/ esdevé [xː] quan és una geminació (méhhel [ˈmeːxɛl] "amb una abella")
[edita] Accent
La síl·laba tònica és sempre la primera. Les paraules llargues o compostes solen tenir altres accents secundaris en altres síl·labes.
- különös [ˈkylønøʃ] - estrany
- zeneszerző [ˈzɛnɛsɛɾzøː] - compositor
[edita] Harmonia vocàlica
Les vocals poden ser anteriors (eéiíöőüű) o posteriors (aáoóuú). La fonologia hongaresa segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula-arrel. Les paraules patrimonials hongareses solen incloure només vocals d'un dels dos tipus, o bé només vocals anteriors, o bé només vocals posteriors.
La regla bàsica és que les paraules amb vocals anteriors (ieüö) prenen sufixos amb vocals anteriors (per exemple, kézben "a la mà"). Mentre que les paraules amb vocals posteriors(uoa) prenen sufixos amb vocals posteriors (per exemple, karban "al braç"). Per altra banda hi ha vocals considerades neutres (ei) que també poden aparéixer en una mateixa arrel amb vocals posteriors (per exemple, répa "pastanaga", kocsi "cotxe"). Les paraules que contenen alhora vocals neutres i vocals posteriors solen prendre sufixos amb vocals posteriors (per exemple, répaban "en una pastanaga", kocsiban "en un cotxe").
Molts sufixos gramaticals tenen dues formes diferents, o bé amb vocal posterior o bé amb vocal anterior (per exemple -ban/-ben), però alguns sufixos encara tenen una forma més per a les vocals arrodonides (öü) (per exemple hoz/-hez/-höz).
- Vocals posteriors: a, á, o, ó, u, ú
- Vocals anteriors no arrodonides: e, é, i, í
- Vocals anteriors arrodonides: ö, ő, ü, ű
Com podem veure, les vocals anteriors no arrodonides són les de caràcter neutre:
- (Vocals neutres: e, é, i, í)
Vegem com s'apliquen aquestes normes en mots reals, exemplificant-ho amb les normes de formació del plural:
| arrel | significat | descripció de tipus | plural |
|---|---|---|---|
| asztal | taula | només vocals posteriors | asztalok |
| gyerek | nen | només vocals neutres (darrera vocal no arrodonida) | gyerekek |
| füzet | llibreta | només vocals anteriors (darrera vocal no arrodonida) | füzetek |
| ismerős | conegut (n.) | només vocals anteriors (darrera vocal arrodonida) | ismerősök |
| papír | paper | una vocal posterior i darrera vocal neutra) | papírok |
[edita] Gramàtica
L'hongarès és una llengua aglutinant. Malgrat que l'ordre normal de les oracions és subjecte - verb - objecte, es poden ordenar amb gran llibertat gràcies a la seva estructura gramatical. Els pronoms personals es solen obviar (el·lisió) ja que aquestes formes són implícites en els verbs. Es fan servir sufixos, adherits a l'arrel de les paraules, i postposicions per expressar casos gramaticals, locació, possessió i totes les funcions que en les llengües indoeuropees duen a terme les preposicions. També existeixen els prefixos verbals. Preneu per exemple:
- Sufixos: a virág - la flor, a virágom - la meva flor; nyár - estiu, nyáron - a l'estiu.
- Postposicions: baj - problema, baj nélkül - sense problema; ház - casa, ház előtt - davant de casa.
[edita] Sufixació
La major part de la informació gramatical es transmet a partir de sufixos, la majoria dels quals són subjectes a harmonia vocàlica. Aquesta és la taula de casos emprats avui en dia en l'hongarès:
| Forma | Nom | Significat aproximat |
|---|---|---|
| -- | nominatiu | subjecte, atribut |
| -t/-ot/-et/-öt | acusatiu | objecte directe |
| -ban/-ben | inessiu | "a (dins)" |
| -ba/-be | il·latiu | "cap a (dins)" |
| -bol/-ből | elatiu | "de", "fora de", "des de" |
| -n/-on/-en/-ön | superessiu | "a (sobre)" |
| -rol/-ről | delatiu | "de", "des de", "sobre (anglès about) |
| -ra/-re | sublatiu | "cap a (sobre)" |
| -nál/nél | adessiu | "a (la proximitat de)" |
| -tol/-től | ablatiu | "de", "des de" |
| -hoz/-hez/-hőz | al·latiu | "cap a" |
| -ig | terminatiu | "fins (a)" |
| -nak/-nek | datiu | objecte indirecte |
| -ként | formalis | "com" |
| -val/-vel | instrumental | "amb" |
| -vá/-vé | translatiu | "(convertir-se) en..." |
| -ért | causatiu | "per" |
| -stul/-stül/-ostul/-estül/-östül | associatiu | "juntament amb" |
| -kor | temporal | "a" (en termes de temps) |
| -nta/-nte/-onta/-ente/-önte | distributiu-temporal | "repetidament", "cada..." |
[edita] Verbs
La conjugació verbal posseeix una característica curiosa, i és que cada temps verbal posseeix una conjugació determinada i una conjugació indeterminada. Així es conjugarà de manera diversa si l'objecte al que ens referim és conegut o no: per exemple, olvasok egy könyvet ("Llegeixo un llibre", indeterminada) i Olvasom a könyvet. ("Llegeixo el llibre", determinada).
A la conjugació determinada hi ha una forma que es refereix al subjecte de la primera persona del singular realitzant una acció en la segona persona del singular. S'especifica amb el sufixe -lak/-lek:
- szeretlek "t'estimo"
- látlak "et veig"
Les altres persones requereixen l'ús dels pronoms personal en acusatiu (marcats en negreta). Compareu:
- ő szeret téged "ell/ella t'estima"
- ő lát téged "ell/ella et veu"
- segítünk titeket "us ajudem"
Hi ha sis temps verbals personals, cadascun dels quals té una conjugació determinada i una d'indeterminada:
- Present d'indicatiu
- Passat d'indicatiu
- Condicional present
- Condicional passat
- Subjuntiu
- Imperatiu (fa servir les mateixes formes que el subjuntiu, raó per la qual a vegades es parla d'un únic temps subjuntiu-imperatiu)
També hi ha una construcció de futur però algunes de les funcions que solen ser específiques d'aquest temps verbal es resolen fent servir el present.
[edita] Exemples
- Himne nacional hongarès, compost per Ferenc Kölcsey
- Isten, áldd meg a magyart:
- Jó kedvvel, bőséggel,:
- Nyújts feléje védő kart,:
- Ha küzd ellenséggel.:
- Balsors akit régen tép,:
- Hozz rá víg eszténdőt,:
- Megbűnhődte már e nép:
- A multát s jövendőt!:
- Començament del Nemzeti Dal, de Sándor Petöfi.
- Talpra magyar, hí a haza...
- Dempeus hongaresos, la pàtria us crida!...:
