Web Analytics

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Mary Shelley - Viquipèdia

Mary Shelley

De Viquipèdia

Mary Shelley per Richard Rothwell, 1840
Ampliar
Mary Shelley per Richard Rothwell, 1840

Mary Wollstonecraft Shelley (30 d'agost de 1797-1 de febrer de 1851) fou una escriptora anglesa. La seva obra més coneguda és Frankenstein, o el Modern Prometeu. Estava casada amb el poeta romàntic Percy Bysshe Shelley.

[edita] Biografia

Mary Shelley va nèixer a Londres, Anglaterra. Era la segona filla d'una famosa feminista, educadora i escriptora, Mary Wollstonecraft, i d'un filòsof lliberal també famós, William Godwin. La seva mare va morir deu dies després del seu naixement i el seu pare es va tonar a casar de seguida. Sota la seva tutela, Mary va rebre una excel·lent edicació inusual per a les dones de la seva època. Va conèixer Percy Bysshe Shelley, un polític radical i lliure-pensador com el seu pare, quan Percy i la seva primera esposa Harriet van visitar la seva casa de Godwin i la seva llibreria de Londres. Percy, infeliç en el seu matrimoni, aviat va començar a visitar Godwin amb molta freqüència i sol. L'estiu de 1814, ell i Mary (que només tenia 16 anys) es van enamorar. La parella va fugir a França el 27 de juliol, amb la germanastra de Mary, Jane Clairmont. Aquesta va ser la segona fugida del poeta, ja que amb la seva anterior esposa Harriet també havia fugit tres anys abans. Quan van tornar setmanes després, la parella va descobrir desencantada que les conviccions de Godwin sobre l'amor lliure, per ell, no eren aplicables a la seva filla Mary.

Mary va consolar-se amb els seus estudis i amb Percy, que sempre seria, tot i la desil·lusió i la tragèdia, l'amor de la seva vida. Percy, també estava satisfet amb la seva nova parella en aquells primers anys. El complaïa que Mary "pogués sentir la poesia i entendre la filosofia" - encara que Mary, igual que Harriet abans que ella, s'oposés a la voluntat del seu marit de compartir-la amb el seu amic Thomas Hogg. Mary va aprendre així que la lleialtat de Percy envers els ideals de l'amor lliure entrava en conflicte amb la búsqueda de l'"amor veritable", que tant expressava en les seves poesies.

Mary i Percy compartien el gust per les llengües i la literatura. Disfrutaven llegint i discutint llibre junts, com els clàssics que Percy havia portat en el seu retorn a Londres. Va ser en aquesta època quan ell va escriure Alastor, or The Spirit of Solitude en la qual es mostra partidari de mantenir el "dolç amor humà".

El maig de 1816, la parella juntament amb Jane (ara Claire) Clairmont, van viatjar al llac Ginebra per estiuejar a prop del famós i polèmic poeta Lord Byron, que en el seu recent afer amb Claire l'havia deixat embarassada i d'alguna manera obsessionada amb ell. Pel que fa a la literatura, va ser un estiu molt productiu. Percy va començar a treballar en Hymn To Intellectual Beauty i Mont Blanc. Mary, mentres tant, va començar la seva obra mestra.

Van estar obligats per les condicions climàtiques de l'"Any sense estiu" a estar-se dins de casa. Una tarda el grup de joves intel·lectuals i poetes, inspirats per les històries de fantasmes, van decidir muntar una competició d'històries fantasmagòriques. Un convidat, el Dr. John Polidori, va tenir la idea de "El vampir", que més tarda es convertiria en una influència per a Bram Stoker i la seva novel·la Dràcula.

Altres convidats van contar històries igualment terrorífiques, pero Mary es va sentir incapaç d'inventar-ne cap. Aquella nit, malgrat tot, va tenir un malson en el qual va veure "un pàl·lid estudiant de males arts agenollat davant l'ent que acabava de crear". Es va decidir llavors a escriure la història, que més tard es publicaria com a Frankenstein. El seu èxit sobreviuria a moltes de les històries d'aquella nit.

Mary havía utilitzat diverses fons, entre altres el mite d'Ovidi . La influència de John Milton, El paradís perdut", també hi és evident.

Mary i Percy eren vegetarians i defensors dels animals. Les referències al vegetarianisme són constants en la seva obra. Per exemple, Frankenstein és vegetarià.

De tornada cap a Anglaterra el setembre de 1816, la parella va haver de sofrir la pèrdua de dos familiars en un període relativament curt. El novembre, la germanastra més gran de Mary, Fanny Imlay, va abandonar la casa dels Godwin i va començar una vida nova indepentdent. Una setmana després, la primera dona de Percy es va suïcidar ofegant-se al Hyde Park de Londres. Embarassada havia rebutjat la invitació de Percy d'acompanyar-los en la seva nova llar.

El 30 de desembre de 1816, poc després de la mort de Harriet, Percy i Mary es van casar, amb el consentiment de Goldwin. Mary no van aconseguir la custòdia dels fills de Percy però la seva carrera literària va guanyar reconeixements quan, la primavera de 1817, va acabar Frankenstein.

En els anys següents el matrimoni va tenir fills. Els Shelley van canviar de domicili diverses vegades dins d'Anglaterra i Itàlia. Dos dels seus fill van morir en aquest interval, Clara als afores de Venècia i seguidament Will a Roma. En aquest punt de la seva vida Mary ja s'havia resignat a l'egocentrisme del seu marit i al seu entusiasme per les dones. Solament el naixement de Percy Florence Shelley, l'únic fill que els va sobreviure, la va consolar una mica.

El juliol de 1822, Percy va morir ofegat en un naufragi quan tenia 30 anys. Mary es va dedicar a la memòria del seu difunt marit editant, anotant i publicant material inèdit. També va escriure algunes novel·les pròpies però cap d'elles va arribar a aconseguir la fama de Frankenstein. The Last Man, va ser una novel·la de ciència ficció situada en un futur apocalíptic. Matilda és una novel·la curta que no es va publicar fins al 1950 ja que tocava el tema de l'incest i el su pare temia que es notessin matisos autobiogràfics.

Mary Shelley va morir de càncer al cervell l'1 de febrer de 1851, quan tenia 53 anys, a Londres i va ser enterrada als terrenys de l'església de St. Peter's an Bournemouth, Dorset.

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiespècies
Viquiespècies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinotícies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -