Nogai

De Viquipèdia

Nogai 'Ногай'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	Rússia i Turquia
Regió:	Càucas
Parlants:	70.000 (nombre indeterminat a Turquia)
Rànquing:
Classificació genètica:	Túrquic Altaic (discutit) Llengües turqueses Kiptxak Kiptxak-Nogai Nogai
estatus oficial
Llengua oficial de:	Daguestan , Txetxènia, Karatxai-Txerkèssia .
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2	nog
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	nog
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

Nogai (també Nogay o Tàtar Nogai), és una llengua parlada al sud-oest de Rússia pels Nogais. S'hi distingeixen tres dialectes: Qara-Nogay (Nogai Negre o del Nord), parlat a Daguestan; Nogai Propi, al Territori de Stàvropol; i Aqnogay (Nogai Blanc o Occidental), als marges del riu Kuban, a la República de Karatxai-Txerkèssia, i al districte Mineralnye Vody. Qara-Nogay i Nogai Propi són molt similars, mentre que Aqnogay mostra algunes diferències.

[edita] Nombre de parlants

Les últimes referències les trobem al darrer cens soviètic del 1989:

Al Territori de Stàvropol, hi havia 28.562 nogais, dels quals 27.415 (el 95,98%) parlaven nogai, 885 (el 3,10%) parlaven rus i 262 (0,92%) parlaven altres llengües.
Al Daguestan hi havia 28.294, dels quals 23.803 (el 84,13%) parlaven nogai, 148 (el 0,52%) parlaven rus i 4.343 (el 15,35%) parlaven altres llengües.
A Karatxai-Txerkèssia hi havia 12.993, dels quals 12.598 (el 96,96%) parlaven nogai, 226 (1,74%) parlaven rus i 169 (1,30%) parlaven altres llengües.
A Txetxènia hi havia 6.884, dels quals 6.808 (el 98,90%) parlaven nogai, 49 (0,71%) parlaven rus i 27 (0,39%) altres llengües

Malgrat ser un poble tan dispers i sense una regió autònoma pròpia, mantenen una taxa de retenció lingüística força alta.

[edita] Desenvolupament literari

Són famosos els cicles èpics Ithega, Musa, Mamai, Orak, Shura batyr, Gathel soltan, Kazy Togan, Er Targyn, Koblandy Batyr i Gaysa uly Amat. Des del segle XVI s'ha intentat donar-los llengua escrita en alfabet corànic. El 1928 s’hi introduiren dos sistemes d'escriptura diferendciats utilitzant l'alfabet llatí, però que el 1938 foren substituïdes pel ciríl·lic i una llengua unificada basada en l'aq noghai. El 1938 es fundà el diari Lenin Yoli (Camí de Lenin) i destacaren els autors Khasan Bulatukov (1907-1937) autor d’Azrat (1937) i Fatimat (1932), A. Kh. Dzhanibekov (1879-1936) i F. Abdukzhailov (1913).

Actualment s'editen dos diaris en nogai, Nogaj Davysy a Txerkessk i Golos Stepi a Daguestan.