Web Analytics

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Vava'u - Viquipèdia

Vava'u

De Viquipèdia

Port of Refuge i Neiafu.
Ampliar
Port of Refuge i Neiafu.
Vista d'una platja a Vava'u
Ampliar
Vista d'una platja a Vava'u

Vava‘u és l'illa principal del grup Vava'u, al nord de Tonga. En ocasions s'ha transcrit com Vavao, i també s'anomena ‘Uta Vava‘u (en anglès Vava‘u Mainland) per distingir l'illa del grup.

L'illa Vava'u és una plataforma elevada de corall amb penya-segats a la costa nord i amb un litoral baix i irregular al sud que s'obre en una xarxa complexa de canals, badies i illes formant un dels ports naturals més protegits del Pacífic. La superfície total és de 89,74 km², i l'altitud màxima és de 204 m.

La capital és Neiafu (18º39' S 173º59' O), situada a la costa meridional. És la segona ciutat més poblada de Tonga. A Neiafu resideix el governador de la divisió administrativa de Vava'u. La població total de l'illa era de 12.238 habitants al cens del 1996.

[edita] Illes del grup Vava‘u

A la Polinèsia s'explica que les illes les va crear el déu Maui que les va pescar del fons del mar amb el seu ham màgic i les va deixar surant. Els locals de Vava'u diuen que Maui va pescar l'illa de mala gana arrossegant-la. Per això té una gran badia oberta al sud amb un llarg rastre d'illots. En total hi ha unes 70 illes, de les quals 17 són habitades distribuïdes en sis districtes. Les més importants són:

Illa Població (1996) Àrea (km²) Densitat Coordenades
Foeata 5 0,10   18º43'S 174º08'O
Fonualei       18º01'S 174º19'O
Hunga 347 4,69 74,0 18º41'S 174º07'O
Kapa 410 5,96 68,8 18º42'S 174º02'O
Kenutu 1 0,43   18º42'S 173º56'O
Koloa 321 2,25 142,7 18º39'S 173º56'O
Lape 21 0,39 53,8 18º43'S 174º05'O
Late       18º48'S 174º39'O
Lateiki       19º11'S 174º52'O
Nuapapu 381 2,67 142,7 18º42'S 174º05'O
Ofu 171 1,24 137,9 18º42'S 173º58'O
Okoa 228 0,34 670,6  
Olo'ua 110 0,49 224,5 18º40'S 173º57'O
'Ovaka 103 1,29 79,8 18º45'S 174º06'O
Pangaimotu 835 8,86 94,2 18º39'S 174º00'O
Tapana 6 0,36    
Taunga 77 0,36 213,9 18º45'S 174º01'O
'Utungake 457 0,93 491,4 18º40'S 174º01'O
Vaka'eitu 4 0,90   18º43'S 174º06'O
Vava'u 12.238 89,74 136,4 18º37'S 174º00'O
TOTAL 15.715 121,00 129,9  

Un pas elevat uneix les illes de Vava'u, Pangaimotu, Toula i 'Utungake, situades davant de Neiafu.

Com a prolongació al nord de la línia de volcans de Ha'apai, al grup Vava'u es troben algunes illes que són cons volcànics extingits i altres que són illes en formació a partir de volcans submarins:

  • Fonualei (abans Amargura) és una illa en forma cònica que s'eleva fins a 183 m amb un penya-segat vertical a la costa sud.
  • Toku, a 43 km al nord de Vava'u, és una illa formada pel cràter d'un volcà actiu.
  • Late és un con simètric de 5 km de diàmetre i 518 m d'altitud.
  • Lateiki, 'petit Late', més conegut com Metis Shoal, és un volcà submarí que es troba al sud de Late i en diverses ocasions a format una illa.

[edita] Història

El grup Vava'u va ser descobert per l'italohispà Francisco Mourelle, el 1781. El seu vaixell, La Princesa, es va desviar de la tradicional ruta del galió de Manila i va arribar en precàries condicions a la deshabitada Fonualei on no va poder desembarcar i la va anomenar Amargura. A Vava'u es va recuperar a Puerto Refugio (avui Port of Refuge). El port de l'illa Kapa s'anomena Port Maurelle en honor seu. Va anomenar al grup illes Mayorga en honor al virrei de Nova Espanya, el barceloní Martí de Mayorga.

El 1787 hi va arribar el francès La Pérouse abans de que es perdés el seu rastre en el Pacífic. Va anotar el nom natiu com Vavao. L'italohispà Alessandro Malaspina s'hi va estar deu dies, el 1793, en la primera expedició científica espanyola.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Vava'u

Portal:Polinèsia Illes de Tonga Bandera de Tonga
  Grup Niuas: Niuafoʻou | Niuatoputapu | Tafahi
  Grup Vavaʻu: Hunga | Kapa | Pangaimotu | ʻUtungake | Vavaʻu. Volcans: Fonualei | Late | Lateiki | Toku
  Grup Haʻapai: Lifuka | Kotu | Nomuka. Volcans: Fonuafoʻou | Kao | Tofua
  Grup Tongatapu: ʻAta | ʻEua | Minerva | Tongatapu


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -