Italià

De Viquipèdia

Italià 'Italiano'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:	Toscano
Parlat a:	Itàlia, Suïssa i altres països d'Europa; també a petites comunitats d'immigrants d'Amèrica.
Regió:	Sud d'Europa
Parlants:	70 milions
Rànquing:	21
Classificació genètica:	Indoeuropea   Llengua romànica    Itàlica-Occiental     Romance      Italo-Occidental       Italo-Dàlmata        Italià
estatus oficial
Llengua oficial de:	Itàlia, Suïssa, San Marino, Eslovènia, Vaticà, Istria (Croàcia) i Unió Europea
Regulat per:	Accademia de la Crusca
codis de la llengua
ISO 639-1	it
ISO 639-2	ita
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	ita
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

L'italià és una llengua romànica (o grup de llengües) oriental parlada a bona part d'Itàlia, a Suïssa, a part d'Eslovènia, i a Còrsega.

Aquesta llengua presenta una gran diferenciació dialectal. Per exemple, hi ha dialectes italians molt més diferents entre sí que no pas el portuguès i el castellà.

Els dialectes italians es poden classificar en:

• dialectes padans: inclou el piemontès, el lígur, el lombard, el emilià etc.
• dialectes vènets: inclou el venecians.
• dialectes italians central: inclou el toscà, el cors, el romà, etc.
• dialectes sud-italians: inclou el napolità, el calabrès, l'apul·liès i el sicilià.

De tots aquests, el que té més reconeixement d'idioma és el cors. El sicilià va tenir una literatura pròpia a l'edat mitjana. Per altra banda, el sard, parlat a Sardenya, és una llengua clarament diferenciada de l'italià.

La llengua italiana estàndar es fonamenta en el toscà, si bé adquireix elements d'altres dialectes i, particularment en temps recents, del romà.

[edita] Enllaços externs

Existeix una edició en italià de la Viquipèdia

Llengües romàniques amb tradició literària  v·d·e
aragonès | asturià o lleonès | castellà o espanyol | català | dàlmata* | francès | francoprovençal | gallec | italià | occità | portuguès | retoromànic | romanès | sard
* llengua extingida