Alemanya

De Viquipèdia

Bundesrepublik Deutschland

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Einigkeit und Recht und Freiheit (Unitat i justícia i llibertat en alemany)
Idiomes oficials	Alemany¹
Capital	Berlín 52°31′ N 13°24′ E
Ciutat més gran	Berlín
Govern President Cancellera	República federal Horst Köhler Angela Merkel
Superfície  - Total  - Aigua(%)	357.031 km² (61è) 2,42%
Població  - Estimació 2004  - Cens —  - Densitat	82.501.000 (14è) — 231,1 hab/km² (35è)
Moneda	Euro² (EUR)
Fus horari  - Estiu (DST)	CET (UTC+1) Si, CET* (UTC+2)
Unificació Creació de l'RFA Reunificació	18 de gener de 1871 23 de maig de 1949 3 d'octubre de 1990
Himne nacional	Tercera estrofa de Das Lied der Deutschen
Domini internet	.de
Codi telefònic	+49
Gentilici	Alemany, alemanya
1El baix alemany, el danès, el sòrab, el frisó i el romaní també gaudeixen de reconeixement i protecció oficials d'acord amb la Carta Europea de les Llengues Regionals o Minoritàries. 2 Marc alemany fins el 2002.

Alemanya (en alemany Deutschland [ˈdɔɤtʃland]) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland).

Limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa, i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Durant la major part de la seva història, Alemanya va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), però va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la República Federal d'Alemanya (RFA —BRD—, coneguda com a Alemanya Occidental) i la República Democràtica Alemanya (RDA —DDR—, coneguda com a Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, la RDA va passar a formar part de la RFA, de manera que Alemanya va tornar a ser una nació unida. Berlín n'és la capital i la ciutat més important. També passen del milió d'habitants les ciutats d'Hamburg i Munic.

Taula de continguts 1 Història 2 Política 3 Subdivisió administrativa 4 Geografia 5 Economia 6 Cultura 7 Enllaços externs

[edita] Història

Article principal: Història d'Alemanya

L'idioma alemany i l'orgull alemany es remunten a fa més de mil anys, però l'estat conegut actualment com a Alemanya fou unificat com una nació estat moderna molt recentment: el 1871. Aquest fou el segon Reich alemany, sovint traduït per "imperi", encara que també significa "regne".

Abans de la seva unificació el 1871, Alemanya era una unitat cultural però no realment política. En aquest període s'hi poden distingir les fases següents:

• Primer Reich (conegut durant gran part de la seva existència com el Sacre Imperi Romà de la Nació Alemanya). Va sorgir el 843 de la divisió de l'Imperi Carolingi (que havia estat fundat el 25 de desembre del 800 per Carlemany) i va existir en diverses formes fins el 1806, quan va ser dissolt com a conseqüència de les guerres napoleòniques.
• Unificació alemanya. Després de les guerres napoleòniques, Prússia va anar ampliant els seus territoris fins que va forjar l'Imperi Alemany, encara que excloent-ne Àustria, la qual es va mantenir com un imperi multiètnic durant uns 50 anys més.

Aquests són els períodes més importants de la història de l'Alemanya unificada:

• Segon Reich (l'Imperi Alemany). Es fundà el 18 de gener del 1871 a Versalles i va durar fins el 9 de gener del 1918. Va tenir només tres emperadors.
• República de Weimar (primera república alemanya). Es va instaurar després de la Primera Guerra Mundial.
• Dictadura Nazi (anomenat Tercer Reich pels nazis mateixos, encara que era una dictadura). Va durar 12 anys, des del 1933 fins al 1945.
• Segona república alemanya:
  • Alemanya dividida. Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya va quedar dividida en dos estats republicans: la República Federal d'Alemanya (corresponent als sectors ocupats pels EUA, França i el Regne Unit) i la República Democràtica Alemanya (al tros ocupat pel soviètics).
  • Alemanya reunificada. Des del 3 d'octubre del 1990, Alemanya torna a ser un sol Estat.

[edita] Política

Alemanya és una república federal democràtico-parlamentària, el sistema polític de la qual és definit en la seua constitució de 1949 (amb esmenes), anomenada Grundgesetz (llei fonamental):

• Poseeix un sistema parlamentari, en què el cap de govern, el Bundeskanzler (canceller), és electe.

• El parlament, anomenat Bundestag (dieta federal), és elegit cada quatre anys per sufragi popular en un sistema complex el qual combina representació directa i proporcional. Els 16 Bundesländer són representats a nivell federal pel Bundesrat (consell federal), el qual —depenent de l'afer en discussió— pot guanyar la paraula en el procedimient legislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictes entre el Bundestag i el Bundesrat, creant dificultats en l'administració.

• La funció de cap d'Estat la compleix el Bundespräsident (president federal), els poders del qual es limiten a feines cerimonials i representatives.

En l'àmbit de la Unió Europea, Alemanya té la representació més nombrosa al Parlament Europeu en virtut de la seua condició de país més poblat de la Unió. A més, actualment un dels vice-presidents de la Comissió Europea és alemany.

[edita] Subdivisió administrativa

Article principal: Organització territorial d'Alemanya

Català		Alemany
Estat	Capital	Land	Hauptstadt
1 Baden-Württemberg	Stuttgart	Baden-Württemberg	Stuttgart
2 Baviera	Munic	(Freistaat) Bayern	München
3 Berlín	Berlín	Berlin	Berlin
4 Brandeburg	Potsdam	Brandenburg	Potsdam
5 Bremen	Bremen	(Freie Hansestadt) Bremen	Bremen
6 Hamburg	Hamburg	(Freie und Hansestadt) Hamburg	Hamburg
7 Hessen	Wiesbaden	Hessen	Wiesbaden
8 Mecklemburg-Pomerània Occidental	Schwerin	Mecklenburg-Vorpommern	Schwerin
9 Baixa Saxònia	Hannover	Niedersachsen	Hannover
10 Renània del Nord-Westfàlia	Düsseldorf	Nordrhein-Westfalen	Düsseldorf
11 Renània-Palatinat	Magúncia	Rheinland-Pfalz	Mainz
12 Saarland	Saarbrücken	Saarland	Saarbrücken
13 Saxònia	Dresden	(Freistaat) Sachsen	Dresden
14 Saxònia-Anhalt	Magdeburg	Sachsen-Anhalt	Magdeburg
15 Slesvig-Holstein	Kiel	Schleswig-Holstein	Kiel
16 Turíngia	Erfurt	(Freistaat) Thüringen	Erfurt

[edita] Geografia

El territori d'Alemanya és el quart quant a grandària dins de la UE, estenent-se des dels alts pics dels Alps (punt més alt: el Zugspitze a 2.962 m d'altura) en el sud a les costes dels mars Bàltic i del Nord . Al centre del país es troben les terres altes forestals i al sud-oest la Selva Negra. Alguns dels seus rius més importants són el Rin, el Elba, el Danubi i el Main. Entre els llacs destaca el Constança i el Müritz. La major part d'Alemanya pertany a una zona climàtica moderada de transició entre el climes oceànic i continental, amb una temperatura mitjana anual que ronda els 9 ºC. A diferència de països com França, el Regne Unit, els Països Baixos o Dinamarca, Alemanya no posseeix territoris d'ultramar.

[edita] Economia

Article principal: Economia d'Alemanya

Alemanya és la tercera potència econòmica mundial (després de Japó i els Estats Units), el seu PIB supera els 27.600 euros per càpita. No obstant, en el segle XX la seua economia va estar virtualment destruïda en dues ocasions, la primera després del Tractat de Versalles i la següent després de la derrota patida en la Segona Guerra Mundial.

Abans de la guerra, el Tercer Reich, a través de la política proteccionista de Hitler, va aconseguir renovar les empreses alemanyes que es trobaven moltes d'elles en la fallida, millorant substancialment l'economia alemanya i la qualitat de vida del país, portant-la a ser la primera potència mundial junt amb EUA, però durant el conflicte es va destruir bona part de la infraestructura del país.

Amb els esforços de reconstrucció que van seguir al fi de la guerra, la indústria i amb això l'economia del país es van desenvolupar ràpidament, donant lloc al fenomen històric conegut com "miracle alemany". La qualitat dels productes alemanys mai va perdre el seu renom a nivell mundial, i la nació es va imposar en menys d'una dècada com a primera potència econòmica d'Europa, posició que conserva fins avui.

Alemanya és focus de riquesa i això es reflecteix en la creixent economia del centre d'Europa. Amb una infraestructura de carreteres àmplies i un bon nivell de vida, Alemanya és un dels països més industrialitzats del món.

En paraules del Ministre Federal de Relacions Exteriors, Joschka Fischer, Alemanya és "campió mundial de les exportacions", donat el moviment favorable en el comerç exterior del país durant 2004, que va donar als alemanys un superàvit exportador que va aconseguir un nou rècord, amb 156.700 milions d'euros, després del màxim històric registrat en 2002. En total, Alemanya va exportar mercaderies per valor de 730.900 milions d'euros, mentre que les importacions van sumar 574.200 milions.

El Deutsche Bundesbank (Banc central) i el Banc Central Europeu (BCE) tenen la seua seu central en la ciutat de Frankfurt del Main.

[edita] Cultura

Festivitats d'Alemanya

Data	Nom en català	Nom local
1 de gener	Cap d'any	Neujahr
	Divendres Sant	Karfreitag
	Dilluns de Pasqua	Ostermontag
1 de maig	Diada del Treball	Tag der Arbeit
	Ascensió de Jesucrist	(Christi) Himmelfahrt
	Pentecosta	Pfingstmontag
3 d'octubre	Diada de la Unitat Alemanya	Tag der Deutschen Einheit
25 de desembre	Dia de Nadal	1. Weihnachtstag
26 de desembre	2n dia de Nadal	2. Weihnachtstag

Les contribucions alemanyes a la cultura mundial són nombroses. Alemanya va ser terra natal de diversos compositors famosos com Beethoven, Bach, Brahms i Wagner; poetes com Goethe, Lessing i Schiller; filòsofs com Kant, Hegel, Marx i Nietzsche i científics com Humboldt, Einstein, Planck i Gauß.

L'idioma alemany va ser una vegada la lingua franca de Europa central. Moltes figures històriques importants, encara que no alemanyes en el sentit modern, van estar immerses en la cultura alemanya, per exemple Wolfgang Amadeus Mozart, Franz Kafka i Copèrnic.

En l'actualitat el Premi Nobel de Literatura, Günter Graß és una de les personalitats més influents de l'escena cultural alemanya.

Per segona vegada en la història dels campionats mundials de futbol, l'any 2006 Alemanya serà la seu de la Copa Mundial de la FIFA.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alemanya

• Portal Oficial d'Alemanya (alemany) (anglès) (francès) (castellà) (rus) (àrab)
• Associació Germano-Catalana (català) (alemany)
• Centre Cultural Català de Colònia (català) (alemany)
• Oficina de Turisme d'Hamburg (català)
• Guia de Turisme d'Alemanya (anglès)
• Germany - Enllaços Alemanya (anglès)

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Suècia | República Txeca | Xipre
Estats que hi ingressaran l'1 de gener de 2007: Bulgària | Romania
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Hercegovina | Montenegro | Sèrbia

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | República de Macedònia | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Txèquia | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.